Enuniat PAC2a. Introducció d’un treball acadèmic

Consisteix a redactar la introducció d’un treball acadèmic. De fet, no cal escriure de bell nou un text, sinó que es pot aprofitar la introducció que s’hagi presentat per a un treball d’una altra assignatura o bé us pot servir també redactar la introducció d’un dels treballs que hàgiu de lliurar aquest curs (i també, fins i tot, podeu utilitzar la introducció d’un treball de recerca desenvolupat fora de la UOC; això sí: ha de ser un treball propi). Per a la correcció d’aquesta activitat es seguiran les rúbriques d’avaluació que trobareu a l’apartat Criteris d’avaluació . 

**En aquesta activitat, agafo la introducció elaborada en el grup de treball de Noves tecnologies aplicades a les ciències humanes i socials, adaptant-la tenint present l’enunciat i requeriments d’aquesta PAC. Per tant, aquesta introducció no és la mateixa que apareix a la pàgina del treball en grup de l’assignatura esmentada, sinó una adaptació.

Contes del segle XXII

Tecnologies aplicades a les ciències humanes i socials, UOC 2022-2023, Grup 5

Sergey Muysus, Òscar Benítez, Nil Rodríguez i Mireia Corominas

L’avanç tecnològic referent als llibres digitals ha fet evolucionar aquest recurs integrant noves dimensions que inicialment no s’havien pogut contemplar. La inclusió de nous elements en un llibre d’aquestes característiques fan que el lector o lectora pugui interactuar al llarg del text a través d’imatges; música; mapes i altres mecanismes audiovisuals interactius.

En aquesta línia, el treball que exposem dins l’assignatura de Tecnologies aplicades a les ciències humanes i socials fruit d’un treball en grup on es posen a la pràctica estratègies i recursos per al treball virtual asíncron, planteja els beneficis que pot suposar l’adaptació d’un conte tradicional en una versió digital interactiva i immersiva. Conèixer més de prop aquesta nova dimensió que ofereix el llibre digital suscita interès i motivació al grup en tant que esdevé d’utilitat per a la present i futura pràctica professional.

Com a resultat de les cerques compartides dutes a terme pel grup de treball en aquest àmbit temàtic, l’objectiu plantejat al document és el d’aproximar-nos a l’evolució de la literatura tradicional relacionada amb les oportunitats que ofereix el llibre digital interactiu per una banda i, per l’altra, conèixer les diferents opcions que les noves tecnologies aporten als contes a través d’aquest recurs.

A tal efecte, el treball s’estructura en cinc apartats (a banda de la introducció) on s’aborden diferents aspectes per entendre quin és el context, el caràcter innovador i les possibilitats que la literatura digital interactiva ofereix.

Per respondre a aquesta hipòtesi, el primer apartat exposa l’evolució i context històric que el llibre digital ha viscut des dels seus inicis a fi de veure com el desenvolupament de les noves tecnologies han anat enriquint aquest recurs. El segon apartat aborda la importància dels contes i la literatura com a element pedagògic capaç de promoure l’aprenentatge de l’individu. El tercer apartat fa un recull exemplificat de les diferents prestacions que es poden incloure en un conte d’aquestes característiques. El quart apartat correspon a un estudi de mercat on s’analitza la situació actual identificant les opcions que a dia d’avui es troben a disposició dels usuaris, la viabilitat de les plataformes utilitzades, així com les empreses que actualment ofereixen aquest recurs. Per acabar, el darrer apartat planteja les conclusions de l’estudi així com una valoració del procés de treball en grup dut a terme en aquesta recerca.

 

PAC2b. Coherència, cohesió i connexió en el text escrit.

Exercici 1. Llegiu atentament el text següent i seleccioneu el connector correcte entre les diverses possibilitats que s’ofereixen.

Al llibre de les pors, la por de morir ocupa el sisè lloc, {encara que/mentre que/tot i que} la por que tenim a comunicar en públic és en la primera posició. Vol dir això que en un funeral la majoria de les persones preferiria ser al fèretre que haver de pronunciar unes paraules per al difunt.

Comunicar en públic sol generar en les persones un estrès que de vegades resulta insuportable. I {tot i això/per exemple/llavors} sorgeix la creença que comunicar en públic és una cosa que està reservada als que tenen un do. I em nego a acceptar-ho. Li asseguro que comunicar amb èxit en públic és una qüestió d’actitud. Qui vol comunicar en públic amb correcció ho fa. {Només/també/fins i tot} és necessari voler fer-ho i dotar-se d’un sistema que ajudi a controlar la nostra comunicació: el nostre discurs o el nostre text escrit. Aquest llibre l’orientarà sobre com millorar la seva motivació per comunicar i el proveirà d’un sistema ràpid, fàcil i fiable de construir comunicacions amb èxit.

La base del llibre, el seu alè primer, és la retòrica practicada pels clàssics a l’antiga Grècia i en el període de l’Imperi Romà. {Després/Però/També} com que les referències dels sofistes cauen massa lluny, en aquest llibre he fet una adaptació del sistema de la retòrica als nostres dies. Per aconseguir-ho m’he basat en els sistemes d’anàlisi i de millora de la qualitat en les empreses. Si aquests sistemes permeten obtenir una qualitat màxima als productes i serveis que elaboren les nostres millors empreses, per què no podrien ajudar-lo a vostè a tenir una qualitat òptima en les seves comunicacions públiques? Aquestes són les dues fonts de les quals beu el sistema Retòrica Exprés.

Què distingeix aquest llibre de qualsevol altre llibre sobre retòrica? {D’entrada/D’una banda/Per exemple}, hi ha llibres que són un cúmul de receptes sense ordre de les quals es pot aprendre alguna cosa, però que no constitueixen un sistema. {De l’altra,/A més,/També} hi ha llibres que ens traslladen la història de la retòrica i dels sofistes, les seves idees i les seves anècdotes, {doncs/aleshores/però} en acabar de llegir-los no sabem comunicar amb més èxit. I quan ens parlen dels antics sofistes, dels primers experts en comunicació, sembla que la seva veu ens arriba des de l’habitació del fons de la història i que ha perdut sonoritat amb el temps. No ens n’arriba la potència, no ens n’arriba l’encant que tenien. Sí, encant. {Tanmateix/Perquè/Tot i que} eren capaços de persuadir-nos de tot el que es proposessin. Els sofistes sí que tenien un sistema, però avui aquest sistema no l’entenem. Els sofistes antics no parlen el nostre llenguatge.

Aquest llibre li proposa un sistema que parla a les persones del segle XXI amb el perill i l’encant que tenien els antics sofistes. Qui comunica té molt poder i aquest llibre l’ajudarà a millorar la seva comunicació. L’ajudarà a augmentar el seu poder. {Àdhuc/Per tant/Des de} la saviesa antiga, però amb un nou cos, àgil, atlètic.

{Perquè/Amb tot/Atès que} el sistema que proposo funcioni, només requereix de vostè una cosa: actitud. Que vostè cregui que pot millorar la seva comunicació pública. Que vostè ho vulgui. Si hi ha actitud, el sistema funcionarà. Si existeix aquesta voluntat per comunicar amb èxit, l’èxit es produirà. I en què consisteix aquest èxit? A deixar el millor record possible de la nostra comunicació en la memòria del nostre públic. {Aleshores/En aquest sentit/Val a dir que} cal recordar el que deia Plató sobre la retòrica: tingues en compte que si compres una taula t’emportes a casa una taula, {ara bé/ tanmateix/però} que si compres una idea, la teva ment canviarà. Hem de ser conscients que quan nosaltres comuniquem, volem canviar la ment de qui ens escolta.

I, {finalment/en conclusió/en resum}, aquest llibre es diu Retòrica Exprés perquè crec que la rapidesa és un valor. Els antics sofistes asseguraven que en unes quantes sessions podien preparar joves acabalats −cada sessió era caríssima− per guanyar plets i fer sentir la seva veu en vida política. Amb unes quantes sessions n’hi havia prou. Aquest és el repte.

 

Exercici 2. Llegiu atentament el text següent i escriviu els connectors que corresponguin en cada cas.

El procés d’una recerca en ciències socials és similar al que ha de seguir una persona que busca petroli. Si de debò en vol trobar, no es posarà pas a fer perforacions a la babalà. És evident que l’èxit de qualsevol programa de prospecció dependrà del procés de la recerca. Primer, cal estudiar el terreny, i després s’ha de perforar. Alhora, és un procés que requereix la cooperació de diversos especialistes. Els geòlegs s’encarregaran de determinar quines són les regions on hi ha majors possibilitats de trobar petroli; els enginyers s’ocuparan de posar a punt les tècniques de perforació més adients, i els tècnics les aplicaran.

Ningú no pot pretendre que el responsable del projecte hagi de ser un expert consumat en cadascuna de les tècniques. A ell li pertoquen el disseny del conjunt del projecte i la coordinació coherent i eficaç de totes les operacions. La seva responsabilitat és la de fer funcionar el dispositiu global d’investigació.

I en el cas de la recerca social, tanmateix. Sobretot l’investigador ha de ser capaç de dissenyar, posar a punt i d’aplicar un dispositiu d’explicació de la realitat: o sigui, un mètode de treball. Aquest mètode de treball, en el sentit ampli de l’expressió, mai no pot ser l’equivalent d’un simple afegit de tècniques automàticament aplicables; per contra, ha de ser el resultat de tot un procés global que, per a cada treball concret, cal reinventar de bell nou.

Quan en el decurs d’un treball de recerca social l’investigador s’entrebanca amb problemes greus, que posen en perill la continuació del projecte, mai no és per motius estrictament tècnics. La major part de les tècniques es poden aprendre força de pressa i, per tant, sempre hi ha la possibilitat de demanar la col·laboració o com a mínim el consell d’un especialista. No; quan un investigador, professional o principiant, es troba amb dificultats greus, els motius solen ser de caire metodològic i no pas tècnic. Un bon exemple ho confirma la mena de lamentacions que sentireu sempre en aquests casos: “No sé on soc.” “Em fa la sensació que ja ni sé què busco.” “No tinc ni idea de com posar-m’hi per tirar endavant.” “Tinc moltíssimes dades, però no sé què fer-ne.” O senzillament, “No sé ni per on començar.”

Certament, el més greu és que les biblioteques són plenes de llibres que diuen que parlen de metodologia, en el sentit ampli de la paraula. Per bé que [volen] donar als lectors una visió del procés global de la recerca, realment es limiten a presentar un reguitzell de tècniques concretes, sense cap relació amb la reflexió teòrica ni amb el conjunt del procés, que són en definitiva els únics que els podrien donar sentit i justificar-ne la tria. Per a l’investigador, aquests llibres comencen a esdevenir útils tan sols al final del procés de construcció metodològica, un cop aquesta està ja ben encarrilada.

El nostre llibre, per tant, ha estat pensat per ajudar tots aquells que en el marc dels seus estudis o de les seves responsabilitats professionals o socials es volen iniciar en la recerca social. Per ajudar, tal vegada, aquells que han de preparar una memòria o que volen començar una tesi, aquells que tenen la intenció de fer treballs, anàlisis o recerques amb la finalitat de comprendre més i d’interpretar millor els fenòmens de la vida col·lectiva amb els quals s’han d’enfrontar.

 

Exercici 3. En el següent text, hi ha set connectors mal utilitzats. L’exercici consisteix a localitzar els errors, corregir-los i explicar en què consistia l’error.

El llibre que teniu a les mans recull el contingut de les ponències presentades a la segona edició dels Espais Terminològics, una jornada de periodicitat biennal promoguda pel TERMCAT per afavorir l’intercanvi sobre aspectes relacionats amb la terminologia.

El tema escollit com a protagonista d’aquesta jornada té un interès evident per a qualsevol persona relacionada amb la terminologia i, en general, amb la llengua. El manlleu, tanmateix, el fet de recórrer a peces lèxiques d’una altra llengua, és el recurs d’ampliació del cabal lèxic que més controvèrsia sol comportar, tot i que sovint s’ha vist com un perill per a la preservació de la fesomia pròpia de cada parlar. Ja que, en els últims anys s’han produït canvis substancials que afecten el tractament que tradicionalment es feia dels manlleus.

Però, es pot afirmar que la incorporació de mots d’altres llengües ha experimentat un creixement en quantitat i en rapidesa. Per això, es destaquen els fenòmens socioculturals vinculats a la mundialització: generalització i immediatesa dels intercanvis d’informació, difusió general de les novetats, consolidació d’Internet, auge de l’anglès com a llengua franca del coneixement especialitzat, etc. Per exemple, la immigració comporta la incorporació constant de nou lèxic (en la gastronomia, la indumentària, les tradicions religioses, etc.). Perquè, la generalització del coneixement de llengües també afecta la manera com els parlants encaren la integració del lèxic d’aquestes llengües.

En els II Espais Terminològics es va analitzar el tractament que s’ha fet dels manlleus en l’àmbit lingüístic català des d’una perspectiva històrica i normativa. Per fer-ho, es va comptar amb la participació de dos experts de reconeguda trajectòria: d’una banda, Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va presentar una ponència dedicada al tractament dels manlleus en la segona edició del diccionari normatiu, el Diccionari de la llengua catalana; d’una altra banda, Joan Veny, president del Consell Superior del TERMCAT, va fer una extensa i documentada presentació des d’una perspectiva històrica que va permetre emmarcar el fenomen del manlleu al llarg dels segles.

·       El manlleu, tanmateix, el fet de recórrer a peces lèxiques d’una altra llengua, és el recurs d’ampliació del cabal lèxic que més controvèrsia sol comportar (…).

El connector tanmateix s’utilitza o bé per indicar oposició, o bé per continuar parlant sobre un mateix punt (com a sinònim de certament).

En aquest cas, la frase on s’inclou aquest nexe ni expressa oposició a la frase anterior, ni expressa continuïtat sobre el punt anterior que s’introduïa al paràgraf (l’interès del tema).

En aquest cas, jo proposaria:

En aquest sentit, el fet de recórrer a peces lèxiques d’una altra llengua per part del manlleu,  és el recurs d’ampliació del cabal lèxic que més controvèrsia sol comportar (…).

·       (…) és el recurs d’ampliació del cabal lèxic que més controvèrsia sol comportar, tot i que sovint s’ha vist com un perill per a la preservació de la fesomia pròpia de cada parlar.

Tot i que és un connector d’oposició i, en aquest cas, s’ha utilitzat en una frase en la que s’introdueix una de les causes referents a l’afirmació anterior.

En aquest sentit, convindria utilitzar un connector de causa tal com:

(…) és el recurs d’ampliació del cabal lèxic que més controvèrsia sol comportar, atès que sovint s’ha vist com un perill per a la preservació de la fesomia pròpia de cada parlar.

·       Ja que, en els últims anys s’han produït canvis substancials que afecten el tractament que tradicionalment es feia dels manlleus.

S’introdueix la frase fent referència a una altra de les causes que han afectat l’afirmació anterior esmentada (s’ha visc com un perill per a la preservació de la fisonomia pròpia de cada parlar).

Si bé seria correcte atès que és un connector de causa, o bé convindria anomenar la causa a la que fa referència tenint en compte que és una nova frase on s’ha elidit el sintagma nominal i verbal, o bé caldria substituir el punt per una coma.

Una proposta seria:

(…) atès que sovint s’ha vist com un perill per a la preservació de la fesomia pròpia de cada parlar ja que, en els últims anys, s’han produït canvis substancials que afecten el tractament que tradicionalment es feia dels manlleus.

·       Però, es pot afirmar que la incorporació de mots d’altres llengües ha experimentat un creixement en quantitat i en rapidesa.

La conjunció però marca l’oposició entre dues proposicions o membres que uneix.

En aquest cas, el paràgraf s’inicia amb aquesta paraula sense que hi hagi una oposició a la frase del paràgraf anterior sinó que complementa la informació que s’hi donava afegint nova informació.

La proposta seria:

En aquesta línia, es pot afirmar que la incorporació de mots d’altres llengües ha experimentat un creixement en quantitat i en rapidesa.

·       Per això, es destaquen els fenòmens socioculturals vinculats a la mundialització (…)

Tot i que l’ús de del connector per això està acceptat, en l’ús formal de la llengua la paraula això no és correcte en tant que no concreta el motiu (és imprecís) sobre el qual fa referència.

La proposta seria:

Per aquest motiu, es destaquen els fenòmens socioculturals vinculats a la mundialització (…)

·       Per exemple, la immigració comporta la incorporació constant de nou lèxic (en la gastronomia, la indumentària, les tradicions religioses, etc.). Perquè, la generalització del coneixement de llengües també afecta la manera com els parlants encaren la integració del lèxic d’aquestes llengües.

La conjunció perquè introdueix la clàusula subordinada on s’especifica el motiu de l’acció experessada en la principal. El fet que estigui separada per un punt fa que el motiu al qual es refereix s’hagi de trobar a la frase on s’ubica, desconnectant la causa a la qual es volia referir.

La proposta seria:

Per exemple, la immigració comporta la incorporació constant de nou lèxic (en la gastronomia, la indumentària, les tradicions religioses, etc.) i, per tant, la generalització del coneixement de llengües també afecta la manera com els parlants encaren la integració del lèxic d’aquestes llengües.

·       (..) d’una altra banda, Joan Veny, president del Consell Superior del TERMCAT, (…)

Quan s’utilitza el connector d’una banda per fer distincions, l’ús correcte en la segona opció que s’indica és de l’altra o d’altra banda.

Per tant, la proposta podria ser qualsevol de les dues esmentades:

(..) de l’altra, Joan Veny, president del Consell Superior del TERMCAT, (…)

(..) d’altra banda, Joan Veny, president del Consell Superior del TERMCAT, (…)

---

Bibliografia

Consorci Per la Normalització Lingüística. Lligar idees: connectors i marcadors textuals. <<https://www.cpnl.cat/gramatica/73/2-lligar-les-idees-connectors-i-marcadors-textuals>> [Consulta: 16 de novembre de 2022}

Generalitat de Catalunya. Optimot. Consultes lingüístiques.  <<https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html>>. [Data de consulta: 16 de novembre de 2022].

Institut d’estudis catalans. Gramàtica bàsica i ús de la llengua catalana. <<https://gbu.iec.cat>>. [Data de consulta: 16 de novembre de 2022].

Universitat Autònoma de Barcelona. Argumenta. Barcelona: UAB. <<https://wuster.uab.es/web_argumenta_obert>>. [Consulta: 15 de novembre de 2022].

Universitat Oberta de Catalunya. Lluch, Gemma; Nicolàs, Miquel (2015:21-31, 49-84, 195-202) Manual d’escriptura acadèmica.<<Capítol I. La planificació. Construir l’esquema textual des del concepte i la pluja d’idees>>; <<Capítol III. La redacció. Connectar blocs de discurs>>; <<Capítol XII. 4. La redacció d’un treball de curs: estructura i parts>>. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Universitat Oberta de Catalunya. Servei Lingüístic. <<Criteris lingüístics>>. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. <<https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/index.html>> [Data de consulta: 15 de novembre de 2022].

Universitat Pompeu Fabra. Servitje Riera , Albert (2022). Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra. <<Els signes de puntuació>>. Barcelona: UPF. <<https://www.upf.edu/web/llibre-estil>> [Consulta: 16 de novembre de 2022].

---

Resultat i observacions obtingudes al treball:

Com va? Espero que bé!

Perdona el retard, t’envio la correcció de la PAC2:

Has redactat una bona introducció al treball, amb una contextualització adequada, uns objectius ben marcats, unes preguntes d’investigació coherents, una justificació del treball en el context acadèmic ben enfocada i una bona síntesi final de l’estructura. T’has confós, però, en la hipòtesi (que no explicaves…). En l’aspecte textual, el text és adequat, cohesionat i coherent, amb algunes errades de puntuació (alerta amb l’ús del punt i coma, no és tal com l’utilitzes) i d’ortografia. Els exercicis sobre els connectors els has fet bé. T’adjunto el PDF amb els comentaris.

Per tot això, la puntuació de l’activitat és la següent:

Part 1 – Redacció de la introducció
1. Breu contextualització del treball (1 punt):1
2. Formulació explícita de l’objectiu o objectius de treball (1 punt): 1
3. Formulació de la hipòtesi de treball (1 punt): 0
4. Formulació de les preguntes d’investigació (1 punt): 1
5. Justificació de per què aquest treball és rellevant en el context acadèmic (1 punt): 1
6. Síntesi de l’estructura del treball (1 punt): 1
7. Adequació (estructura externa, extensió, gènere, ortotipografia) (1 punt): 1
8. Coherència (estructura interna, organització de la informació, relació entre conceptes) (1 punt): 1
9. Cohesió (connectors, puntuació, sintaxi…) (1 punt, 0,25 / falta): 0,25
10. Ortografia i gramàtica normativa (1 punt, 0,25 / falta): 0,75
NOTA PAC2a: 8

Part 2 – Exercicis connectors
Exercici 1:  13 sobre 13
Exercici 2:  11 sobre 13
Exercici 3:  4 sobre 7

NOTA PAC2b (28 sobre 33): 8,48
Mitjana PAC2a (80 %) i PAC2b (20 %): 8,096
NOTA PAC2: 8,096

Si tens qualsevol pregunta sobre els exercicis o sobre la correcció, no dubtis a escriure’m.

Fins aviat,

Montse

Nota final obtinguda a la PAC1 per part de la professora col·laboradora: B