Enunciat

PAC3a. Citacions bibliogràfiques i construcció d’un text coherent

A continuació us proporcionem sis citacions d’autors que expressen idees diferents sobre una qüestió controvertida: l’ús de l’anomenat llenguatge inclusiu o llengua no sexista. L’objectiu de l’activitat és que construïu un text que presenti de manera organitzada i coherent aquestes diferents idees. No heu d’argumentar res, sinó tan sols fer evident aquesta diversitat d’opinions; ho heu de fer, doncs, «donant la paraula» als diversos autors i, per tant, decidint en cada cas si hi voleu inserir citacions literals (i, aleshores, entre cometes; o sense, en el cas que la citació sigui considerablement més llarga), si els voleu parafrasejar (esmentant-ne la referència convenientment), etc. 

Els moviments feministes i socials dels darrers anys que han posat de relleu les desigualtats de gènere com a realitat arrelada dins la nostra societat han influït, inevitablement, en la revisió i discrepància pel que fa a l’ús del gènere gramatical de la llengua com a forma d’exclusió.

En aquesta línia, l’ús de l’anomenat llenguatge inclusiu o llengua no sexista s’ha convertit en una qüestió controvertida entre els especialistes en llengua i societat. Mentre alguns autors es posicionen a favor d’aquests nous usos, com per exemple Daussà o Soler; altres, com Caball, Milà o Soler, ho fan en una direcció contrària; i, fins i tot, n’hi ha que mantenen una posició neutra i optimista referent a aquesta qüestió, com és el cas de Lacueva.

Per una banda, hi ha autors que afirmen que visibilitzar les desigualtats de gènere a través de la llengua esdevé un gest de respecte i reconeixement, una “petita illa d’amabilitat en un oceà immens d’exclusió, rebuig, descrèdit i esterotipació” (Daussà, 2021: 202). En aquesta línia, si bé posar l’accent en el gènere gramatical tal vegada no provocarà un canvi en la mentalitat social –com sostenen els detractors d’aquest model de comunicació–, utilitzar desdoblaments i formes genèriques evitant l’ús del masculí genèric en determinats contextos i moments pot ser un recurs útil per indexar les desigualtats de gènere, tal com apunta Josep Soler en el seu article publicat el 16 de setembre de 2021, Per una visió sociolingüística en el debat de llengua i gènere.

D’altra banda, i malgrat que la idea de lluita contra les desigualtats de gènere és compartida per molts autors, la necessitat de traslladar aquesta realitat a través de la inclusió lingüística, contràriament, és vista com una deformació de la llengua que no aporta canvis significatius. (Milà, 2021: 135)

A més, tal com afirma Caball (2021: 148), el canvi en el comportament i les relacions socials no es produeix amb la transformació de la llengua i, per tant, “pretendre canviar la societat transformant-ne la llengua és voler començar la casa per la teulada”. Segons l’autor, tal com passa quan sorgeixen nous oficis o àmbits de coneixement, la idiosincràsia i la cultura d’una societat és la que es reflecteix posteriorment en l’ús de la llengua, i no al revés.

En aquesta línia, emprar formes no binàries i inclusives en l’ús del català és percebut com una exigència poc natural en l’evolució de la llengua: “si de veritat el català necessita un no marcat nou, sorgirà des de les bases, s’estendrà per grups socials i ho farà al seu ritme, sense imposicions” (Elvira, 2021: 201). Si bé la nova realitat social es fa palesa, és necessari donar temps per a l’adaptació de la llengua davant aquest canvi ja que, segons l’autora, és important que es manifesti de manera natural i genuïna, i no de manera planificada i obligatòria.

Comptat i debatut, la discrepància en l’ús del llenguatge inclusiu es posa de manifest davant posicions i arguments per part d’especialistes que hi veuen una evolució positiva, en detriment d’altres que ho veuen com un enriquiment dubtós per a la comunicació de les persones. En qualsevol cas, tal com apunta Lacueva (2021: 48-49), permetem-nos experimentar amb la llengua i aprofitem el moment per debatre sobre la idoneïtat en l’ús i les conseqüències que pot comportar incloure o eliminar a la nostra llengua aquesta idea tan controvertida.

PAC3b. Argumentació i contra argumentació

En aquesta activitat heu de redactar un text que mostri la vostra opinió sobre el tema Internet i les xarxes socials, responsables que cada vegada s’escrigui pitjor? En l’argumentació que desenvolupeu hi hauran d’aparèixer els connectors argumentatius i contraargumentatius que heu pogut practicar una mica en la PAC2. També us pot resultar d’ajuda consultar el web d’Argumenta, així com la taula que teniu a continuació. No cal utilitzar tots els connectors, només els que siguin rellevants per a la vostra exposició.

 

Internet i les xarxes socials, responsables que cada vegada s’escrigui pitjor?

L’arribada d’Internet i les xarxes socials ha provocat un gran canvi en la manera d’escriure seguint les pautes que, institucionalment, es consideren correctes.

Si bé és cert que les noves plataformes socials han promogut un nou registre comunicatiu –conegut com a texting– en el que s’ha estès l’omissió de paraules, algunes de les normes ortogràfiques o l’ús d’expressions allunyades al llenguatge escrit estàndard, tal com apunta Alba Pueyo en el seu article Escriure amb faltes a les xarxes socials no afecta el nivell d’ortografia, cal tenir present el context on es produeixen aquests missatges escrits.

Precisament, si prenem com a referència la competència comunicativa especificada al currículum de secundària, hauríem de posar en relleu que l’objectiu d’aquesta és promoure l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma escrita (…) per interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els possibles contextos socials i culturals (Xtec. 2015: 1). Així, afirmar que aquesta manera de comunicar és incorrecte o la responsable de la manca de coneixements amb relació a la normativa lingüística no seria del tot exacte o, en qualsevol cas, contradictori a la competència lingüística que pretén assolir el currículum acadèmic en aquest àmbit.

Concretament, l’adaptació del missatge en un context informal com és ara les xarxes socials, amb la incorporació de nous recursos creatius per tal d’optimitzar espais o enriquir emocionalment els missatges a través d’emoticones, no hauria de suposar un perill en l’adquisició de la normativa lingüística. Més aviat, aquest fenomen hauria de dotar la llengua de nous elements que, ajustats al context, suposen un enriquiment i una coherència envers l’adaptació de la llengua com a característica evolutiva que, com a eina de comunicació, està estretament relacionada amb el fenomen de les TIC i la transformació inherent a aquest mecanisme de socialització.

Contràriament al que alguns autors defensen, l’ús d’abreviatures en l’escriptura formal es remunta en temps de l’edat mitjana on els manuscrits estaven farcits d’aquest recurs a fi d’optimitzar mitjans (també en l’ús del telègraf durant els segles XVIII i XIX) i, segons Darío Villanueva –director de la RAE–, cap d’aquestes plataformes van provocar un deteriorament de la llengua. És més, “estas prácticas no contaminan los textos académicos (excepto para los apuntes personales), sino que son herramientas para la comunicación, que se añaden a la larga lista de herramientas que los seres humanos han utilizado para comunicarse” (Torres, M. M. 2013: 85).

En conseqüència, podríem dir que l’ús correcte de la llengua depèn de l’adquisició i adaptació contextual de la normativa lingüística i, al mateix temps, de la promoció d’una ètica de la comunicació (Torres, M. M. 2013: 87). Si bé l’ús de les noves plataformes de relació a través d’internet i les xarxes socials ha donat lloc a noves formes d’expressió informal, es fa palesa la manca d’evidències que sustentin una relació directa entre l’ús les TIC i l’empobriment en el coneixement i ús de la normativa lingüística en contextos formals. Per tant, podem afirmar que la responsabilitat en l’adquisició i aplicació de la competència lingüística recau en la institució educativa, acadèmica i dels professionals de comunicació com a responsables de vetllar i promoure models comunicatius, tal com sosté el senyor Villanueva en la seva ponència.

PAC3c. Puntuació

Puntueu correctament el text següent. Tingueu en compte que hi pot haver casos de signes de puntuació optatius, però que n’hi ha que són necessaris o fins i tot imprescindibles (hi podeu haver de restituir punts i a part, punts i seguit, punts i coma, comes, dos punts i guions d’incís).  

Sovint sentim a parlar sobre les llengües a l’escola catalana. En sentim a parlar a la premsa, a les tertúlies televisives o radiofòniques, a l’arena política, al carrer, a les xarxes socials i, darrerament, també amb freqüència en l’àmbit judicial.

Es discuteix sobre si el model funciona i els alumnes assoleixen –o no assoleixen– nivells òptims de competència lingüística en català, aranès, castellà o llengües estrangeres; si caldria fer més docència en una o altra llengua; si els alumnes tenen prou competència oral, o no. Moltes vegades, a més a més, s’hi utilitzen dades o conceptes de manera voluntàriament o involuntàriament esbiaixada o poc clara, fet que fa que el debat del que hauria de ser una qüestió pedagògica i de didàctica de les llengües acabi tractant-se a l’engròs en àmbits que li són totalment aliens.

Així, la manca de coneixement del funcionament del sistema provoca confusions, malentesos i mites que fan que, tant els responsables polítics com la població en general, puguin sentir inquietud i inseguretat sobre l’adequació del model. Tot i això, el model actual gaudeix d’un ampli consens social i polític; consens que arrenca ja des de la creació del sistema amb la recuperació de l’autogovern després del franquisme.

La unanimitat aconseguida en l’aprovació de la Llei de normalització lingüística de 1983, que implanta el model de conjunció en català, va ser fruit d’un esforç ingent de negociació política per evitar la fractura lingüística de la societat catalana. I aquest consens s’ha aconseguit mantenir fins a l’actualitat: segons les dades de l’Enquesta metodològica i d’actituds sociopolítiques –desembre de 2021– del Centre d’Estudis d’Opinió CEO de la Generalitat de Catalunya, un 76 % de les persones enquestades declara estar a favor del model actual. A més, el model català ha esdevingut un referent internacional per a comunitats amb llengües minoritàries o minoritzades.

---

Bibliografia

González-Samé, H.; Romero-Romero, J-E.  (2019). Competencia mediática y digital: del acceso al empoderamiento. <<Incidencia de las redes sociales en el proceso de escritura de los estudiantes universitarios>>. Huelva: Comunicar. Disponible a: 438ae9_b923d45a452b43829adcd5db53ef0e29.pdf (filesusr.com)

Consorci Per la Normalització Lingüística. Lligar idees: connectors i marcadors textuals. Disponible a: https://www.cpnl.cat/gramatica/73/2-lligar-les-idees-connectors-i-marcadors-textuals

Generalitat de Catalunya. Optimot. Consultes lingüístiques.  Disponible a: https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

Institut d’estudis catalans. Gramàtica bàsica i ús de la llengua catalana. Disponible a:  https://gbu.iec.cat

RAE. Villanueva, D. (2017). ¿Cambian las redes sociales los usos lingüísticos?. Madrid. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=WjEeBw1_Elo

Universitat Autònoma de Barcelona. Argumenta. Barcelona: UAB. Disponible a: https://wuster.uab.es/web_argumenta_obert

Universitat Internacional de la Rioja. Torres, M. M. (2013). Influencia de internet, SMS y redes sociales en la escritura del espanyol. Armenia: UNIR. Disponible a: https://reunir.unir.net/bitstream/handle/123456789/2326/Torres-botero.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Universitat Oberta de Catalunya. Lluch, Gemma; Nicolàs, Miquel (2015:21-31, 49-84, 195-202) Manual d’escriptura acadèmica.  <<Capítol III. La redacció. Connectar blocs de discurs>>;   <<Capítol IV. La citació dels documents. Reconèixer l’aportació dels altres>>; <<Capítol XII. Apartat 5. Els treballs acadèmics I. Els treballs de curs o d’estudi: Les referències, bibliografia i citació>>;     Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Universitat Oberta de Catalunya. Pueyo, A. (2019). Escriure amb faltes a les xarxes socials no afecta el nivell d’ortografia. Disponible a: https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2019/042-llenguatge-digital.html

Universitat Oberta de Catalunya. Servei Lingüístic. <<Criteris lingüístics>>. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Disponible a: https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/index.html

Universitat Pompeu Fabra. Servitje Riera , Albert (2022). Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra. <<Els signes de puntuació>>. Barcelona: UPF. Disponible a: https://www.upf.edu/web/llibre-estil

Xtec. (2015). Currículum d’educació secundària obligatòria: Àmbit lingüístic. Disponible a: http://www.xtec.cat/monografics/documents/curriculum/secundaria/annex3.pdf

---

Resultat i observacions obtingudes al treball

T’escric la nota de la teva PAC3 i t’adjunto el document en PDF perquè en puguis veure la correcció detallada:

PAC3a (40 punts)
Citacions (6 punts): 6
Connectors (4 punts): 4
Ortografia i normativa (10 punts, -1 per falta): 10
Cohesió i coherència (10 punts): 5
Construcció del text (10 punts): 10
TOTAL PAC3a = 35

PAC3b (40 punts)
Argumentació i contraargumentació (10 punts): 10
Ortografia i normativa (10 punts, -1 per falta): 8
Cohesió i coherència (10 punts): 5
Construcció del text (10 punts): 10
TOTAL PAC3b = 33

PAC3c (20 punts)
Encerts sobre 34: 32
TOTAL PAC3c (sobre 20) = 18,82

Nota total de la PAC3: 8,68

Fins aviat,

Montse

Nota final obtinguda a la PAC1 per part de la professora col·laboradora: B