Eunciat

ACTIVITAT 1. AUTORA: MIREIA COROMINAS CUMPLIDO

El mòdul quatre ens parla de cultura política i de valors. Després de consultar les seccions rellevants i de llegir els articles adjunts sobre cultura política russa i ucraïnesa en relació amb l’actual guerra a Ucraïna i el pla del govern ucraïnès per accelerar la “desrussificació” d’Ucraïna, contesta les preguntes següents:

1. Quin paper té la cultura russa a l’hora de determinar actituds, valors polítics i cultura política a Ucraïna? En aquesta pregunta és essencial que utilitzes amb rigor els conceptes de mòdul.

Històricament, la comunitat ucraïnesa ha viscut períodes en els que s’ha vist sotmesa a interessos per part de regions colindants que n’han pretès la seva dominació, fragmentant el territori en certes ocasions i, en d’altres, subordinant la seva sobirania ideològica; política; cultural; lingüística o religiosa (entre d’altres) sota poders que, si bé podien contenir alguns elements comuns, suposaven una repressió en altres esferes essencials per a la vida en comunitat.

La proximitat territorial i/o els moments històrics de submissió que les diferents regions ucraïneses han viscut en relació al territori rus, han influenciat de manera important en la formació de la conducta, valors i actitud social que aquesta comunitat manifesta en les seves accions.

Tal com recull l’article Ucrania, un Estado y dos civilizaciones publicat per l’Instituto de Cuestiones Internacionales y Política Exterior el 2007, amb la desaparició del proto-estat de Kievan Rus al segle XII, i la formació posterior de Vladimir Suzdal, origen de Rusia, i Galitzia Volyia, origen d’Ucraïna, si bé mantenen en comú la religió i, en alguns territoris, la llengua, reben influències diferents que fan que Ucraïna consolidi progressivament una cultura, actituds i valors polítics propis.

Per entendre les actituds polítiques de la societat ucraïnesa cal tenir molt present, doncs, la història que envolta aquesta comunitat i la seva relació amb el territori rus. Tenint present les quatre categories a què fa referència el mòdul 4 de l’assignatura (Vallès, J. M.; Martí, S. (2014: 11-12) podríem dir que, en relació a les orientacions cognitives la comunitat ucraïnesa ha desenvolupat una consciència col·lectiva fragmentada influenciada per les diferents etapes històriques viscudes en el seu vincle amb Rússia. Si bé una part del territori havia assimilat costums; cultura i llengua pròpia de la comunitat russa, l’altra part ha mantingut una forta identitat on la defensa per mantenir costums i tradicions, junt amb la lluita per defensar el territori històricament sotmès al domini d’altres regions, formen part de les arrels i transmissió de coneixement en la comunitat.

En relació a les orientacions afectives, l’afecte que la comunitat ucraïnesa sent envers el territori rus es veu també dividida de manera que una part de la població sent un lligam proper amb aquest Estat mentre que l’altra en rebutja la seva pertinença en tant que, com a territori invasor, vol imposar valors, costums i poder aliens a la pròpia.

Pel que fa a les orientacions valoratives, si bé Ucraïna anhela una pertinença a un organisme superior a l’Estat, com és ara la Comunitat Europea o l’OTAN ja que això suposa una major garantia de drets, supeditar el seu territori sota el domini rus es desaprova de manera majoritària.

Les diferents invasions que Ucraïna ha viscut al llarg de la història han provocat que la resistència i el diàleg formi part de la seva cultura, tal com apunta Laura Cercós en l’article “Es parte de la cultura en Ucrania alzarse y resistir”. En aquest sentit, les orientacions intencionals a què fa referència el mòdul 4 es basen en una implicació activa per la defensa del territori i costums pròpies de la comunitat.

2. Hi ha un cleavage o divisió social al voltant de la cultura política a Ucraïna? Si consideres què és així, explica en què consisteix.

Si bé podem dir que Ucraïna conviu amb dues civilitzacions, com explica l’informe de l’Instituto de Cuestiones Internacionales y Política Exterior, la cultura política arrelada en aquesta societat és extensament compartida.

La seva posició davant l’autoritat externa és de desconfiança; si bé comparteixen la idea que cal tenir bones relacions amb els territoris veïns, la submissió al poder per part d’altres Estats és rebutjada; la defensa del territori és un dels pilars de la seva consciència col·lectiva i per la qual treballen en la mateixa direcció. A més, els efectes de la guerra han provocat una accentuació d’aquests valors en els que, com explica Argemino Barro en el seu article La Ucraina del futuro será próspera y emergirá de sus cenizas (o eso es lo que todos esperamos), “contribuyeron a unir a las comunidades en torno a las ideas de una nación fuerte, un Estado fuerte, una lengua única estatal, un enemigo común y la protección a través de la integración en la UE y la OTAN”.

En aquest sentit, malgrat existeix una cultura russa compartida per una part extensa del territori fruit de les relacions polítiques i territorials viscudes al llarg del temps, i malgrat que l’extinció lingüística o cultural pròpia de Rússia no és ben vist per part de tota la població en tant que “forma part de la seva herència i identitat” (Granados, J. 2007), els valors, ideologia i cultura política és un sentiment i model compartit per la comunitat ucraïnesa.

3. Creus que el pla de Kíev pot portar a la desafecció política d’una part dels ciutadans? Argumenta la teva resposta. També en aquest cas heu d’utilitzar amb exactitud els conceptes treballats.

Sí, provablement la desafecció política per una part de la ciutadania ucraïnesa es produirà si el pla de Kiev s’acaba portant a terme.

Com hem esmentat, coexisteixen dues civilitzacions en aquest territori. Per una banda, col·lectius molt vinculats a la cultura i tradicions russes i, per altra, territoris on la desafecció per aquesta regió està fortament arrelada entre la població.

Els valors i la ideologia que es posen en joc en aquesta normativa del Pla de Kiev defensa una concepció de la naturalesa humana on la cultura russa és rebutjada institucionalment sense tenir present que bona part de la població la té integrada des de temps remots; la definició d’un nou sistema de relacions entre els individus subratllant les diferències lingüístiques i identitàries entre la comunitat de parla russa i la població de parla ucraïnesa promouran les diferències entre ambdós col·lectius, l’esquema de relacions entre cada individu i el col·lectiu social on la unitat de la comunitat i la seva fortalesa davant qualsevol “invasió” per part de la cultura russa deixa de banda la identitat i benestar per part d’un gran nombre d’ucraïnesos que tenen fortes arrels amb aquesta cultura, posant de manifest una voluntat política d’influència per al desenvolupament de la pròpia comunitat.

En aquest sentit, la prohibició de manifestacions culturals i artístiques per part de persones amb nacionalitat russa (visquin dins o fora del territori ucraïnès) pot provocar que part de la ciutadania que té aquesta cultura integrada com a part de la seva identitat, sentin un rebuig per la privació de les seves llibertats i, per tant, de confiança amb el sistema polític que les impulsa.

ACTIVITAT 2. AUTORS: JAVIER COBO COBOS I MIREIA COROMINAS CUMPLIDO

El mòdul 5 parla dels partits com a actors polítics. Després de consultar les seccions rellevants i de llegir els materials addicionals per a aquesta activitat, respon raonadament les preguntes següents:

1. Amb quin sistema de partits identificaries Dinamarca?

Per poder identificar el sistema de partits creat a Dinamarca, hem de tenir en compte els dos factors principals que permeten establir una tipologia de sistema explicats en el mòdul cinc.

El primer factor el podem definir com una dada quantitativa, és a dir, la varietat de components que conformen el sistema on, depenent del seu nombre, podem classificar el sistema en tres tipus: sistema de partit dominant, sistema bipartidista o sistema pluripartidista. El segon factor és una dada d’estil qualitativa, la qual depèn de les relacions que mantenen el partits polítics entre ells. Una vegada tenim definits aquests dos factors podem identificar el sistema de partits danès.

Per identificar el primer factor consultarem l’article de la pàgina web “El Confidencial” on es detalla l’actual nombre de formacions polítiques amb representació parlamentària a Dinamarca. En l’article trobem dotze partits, és a dir, un clar sistema pluripartidista, més concretament, un sistema pluripartidista extrem, on un nombre important de partits poden influir en la formació del govern.

Pel que fa al segon factor, els sistemes pluripartidistes com el danès es podem classificar en dues categories segons “la intensitat de la distància ideològica o de la polarització que es dona entre els partits” (Vallès, J. M.; Martí, S. (2014: 43): sistema pluripartidista polaritzat si es mostra una gran distancia ideològica entre partits o sistema pluripartidista moderat si es mostra una proximitat ideològica entre tots els partits. Segons els articles de “El Confidencial” com “Agenda Pública” podem veure que a Dinamarca els partits estan dividits en dos blocs, el bloc d’esquerres i el bloc de dretes, però aquests blocs no tenen tantes diferències ideològiques com les que podem veure en altres països. Les seves ideologies tenen bastant semblança que, fins i tot, algunes polítiques pròpies de les esquerres se les apropien les dretes i al revés.

Aleshores, després d’haver analitzat i comparat els dos factors en el sistema de partits danès, podem afirmar que es tracta d’un sistema pluripartidista extrem moderat.

2. Quina relació tenen els conflictes o divisions socials amb el sistema de partits danès?

Fins els anys 90, tal i com explica l’article “¿Por qué la socialdemocracia ha vuelto al poder en Dinamarca?” publicat per Agenda Pública el dia 5 d’agost, Dinamarca basava les seves polítiques públiques en qüestions econòmiques i de redistribució. És a partir d’aquesta època quan s’hi afegeix la dimensió dels valors on el fet de la immigració suposarà un dels cleavages o divisòries de major transcendència en l’opinió pública i el programa electoral dels partits.

Així doncs, si bé inicialment el sistema de partits dominat pel capitalisme econòmic confrontava principalment conservadors i socialistes, la política de valors que aflora entre la comunitat danesa provoca el naixement de noves formacions polítiques on el medi ambient; la posició davant la immigració o el cristianisme (entre d’altres) reflecteixen els interessos de col·lectius alhora sensibles en altres àmbits que van més enllà de l’esfera econòmica.

En aquest sentit, si bé amb l’arribada del col·lectiu immigrat als anys 60 “es va construir un discurs en defensa dels treballadors arribats basat en els seus drets” (Mora, A. 2021), a partir dels 80, i amb l’arribada de persones immigrades demandants d’asil, el discurs polític i social comença a fer un tomb en el qual ja no només cal tenir en compte els seus drets sinó, i sobretot, cal posar la mirada en les seves obligacions.

El Partit Popular Danès (DF), en aquesta direcció, va dur a terme llargues campanyes amb l’objectiu d’incidir en la conformació de l’imaginari i les actituds socials vers la immigració, fins a arribar a un discurs normalitzat de rebuig i odi envers aquest col·lectiu, tal com explica el senyor Mora. Per aquesta raó, si bé el partit socialdemòcrata liderat per Mette Frederiksen inicialment havia plantejat unes polítiques on la defensa dels drets dels immigrants formava part del seu discurs i programa electoral, ates el rebuig creixent de la ciutadania per la presència d’aquest col·lectiu i amb la intenció de garantir un major suport entre els votants, en les darreres eleccions inclouen mesures populistes més restrictives en aquesta línia.

Per tant, si bé històricament existeix una polaritat entre els partits d’esquerra i dreta, l’aflorament d’un sistema pluripartidista creixent on, malgrat les formacions polítiques fan èmfasi en valors ideològics com el cristianisme; el medi ambient o el progrés, la proximitat entre partits –que en alguns casos contradiuen la pròpia tendència: la defensa de DF contrària a les retallades proposades dels socialdemòcrates, per exemple, més propi d’unes polítiques d’esquerres–, sumat al fet que la comunitat danesa “no respecta les divisions de partits” (Copenhague Info: Política de Dinamarca: Partidos políticos y gobierno danés), ha donat lloc a un sistema en el qual la coalició entre els partits polítics és necessària per assolir el lideratge.

3. Al mòdul es parla de la influència de les institucions fixades per regular la competició partidista a l’hora de determinar els sistemes de partits. Explica com influeixen aquestes institucions perquè el sistema de partits danès sigui el que és.

El factor institucional, conjuntament amb el factor estructural, és una peça influent en la creació del sistema de partits. Com bé s’explica en l’article de “copenhague.info”, una de les clares influències institucionals que ajuda a crear aquest sistema pluripartidista danès són les normes electorals.

El sistema electoral danès és un sistema proporcional. El fet que “la barrera electoral es situï al dos per cent” fa que no sigui necessari “arribar a tenir massa vots per tenir representació parlamentària” (Copenhague.info), afavorint així la creació i estabilitat de formacions polítiques en tant que “un major nombre de partits poden obtenir més fàcilment representació” (Vallès, J. M.; Martí, S. 2014: 42).

Cal alhora tenir en compte la relació existent entre els diferents partits polítics danesos. El suport que les formacions es donen mútuament en funció de la inclinació entre grups lliberals i demòcrates, la influència dels mitjans de comunicació, així com la importància que suposa tenir càrrecs de poder dins les institucions, esdevenen estratègies utilitzades pels partits a fi de garantir la seva representativitat dins el sistema danès.

Una altra influencia són les normes jurídiques que controlen, per exemple, tan els canvis de nom dels partits polítics com el canvi estructural en ells, pel fet que totes aquestes variacions dintre de les formacions fa que el sistema de partits del país variï i experimenti una transformació. En aquest sentit, un sistema de partits que experimenti molts canvis al llarg dels anys deixa veure un baix nivell d’institucionalització dels partits polítics, provocant un clar problema a la ciutadania a l’hora de fer la seva elecció electoral perquè no identifica clarament les ideologies o pensaments de cadascun dels partits, és a dir, no tenen una tradició política clara, creant així confusió en la població. Aquest grau d’institucionalització és una característica clara del sistema de partits danès, on la majoria de partits, inclosos els més recents, gaudeixen d’una tradició política que els ajuda a mantenir-se al llarg dels anys, arrelant així al sistema multipartidista que tenen en l’actualitat.

---

Bibliografia

General

Moya Sánchez, M. Herrera Damas, S. (2015). Cómo puede contribuir Twitter a una comunicación política más avanzada. Arbor, 191 (774): a257. Disponible a: https://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/2060/2600

Notes internacionals. Subirats, J. (2017). El activismo social entre la globalización y el municipalismo. Barcelona: CIDOB. Disponible a: https://www.cidob.org/publicaciones/serie_de_publicacion/notes_internacionals/n1_168/el_activismo_social_entre_la_globalizacion_y_el_municipalismo

Project Syndicate. Mueller, J. (2011). El lenguaje de la protesta mundial. Disponible a: https://www.project-syndicate.org/commentary/the-language-of-global-protest/spanish

Universitat Oberta de Catalunya. Beltrán, F. (2021). La política com a activitat: el context cultural i els actors polítics. Guia de lectura. Barcelona: FUOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Vallès, J. M.; Martí, S. (2014). La política com a activitat (I): el context cultural. Barcelona: FUOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Vallès, J. M.; Martí, S. (2014). La política com a activitat (II): els actors. Barcelona: FUOC.

Activitat 1

Deutsche Welle, Ninko, D.; Sawizkij, A. (27 de juny de 2022). El arte a la hoguera: nueva ley ucraniana prohíbe literatura y música de Rusia. Disponible a: https://www.dw.com/es/el-arte-a-la-hoguera-nueva-ley-ucraniana-prohíbe-literatura-y-música-de-rusia/a-62282063

El Confidencial. Barro, A. (24 d’octubre de 2022). La Ucrania del futuro será próspera y emergerá de sus cenizas. Disponible a: https://www.elconfidencial.com/mundo/2022-10-24/la-ucrania-del-futuro_3509461

El Nacional. Cercós, L. (2022). Marc Berenson, Russia Institute: “Es parte de la cultura en Ucrania alzarse y resistir”. Disponible a: https://www.elnacional.cat/es/internacional/marc-berenson-russia-institute-es-parte-de-la-cultura-en-ucrania-alzarse-y-resistir_727728_102.html

Instituto de Cuestiones Internacionales y Política Exterior. Granados, J. (2007). Ucrania, un Estado y dos civilizaciones. UNISCI. Disponible a: https://www.ucm.es/data/cont/media/www/pag-72527/Granados14.pdf

The New York Times. Schwirtz, M.; Varenikova, M.; Gladstone, Rick. (27 d’agost de 2022). Putin no cree que Ucrania sea un Estado independiente, pero la historia dice otra cosa. Disponible a: https://www.nytimes.com/es/2022/08/27/espanol/independencia-ucrania-rusia-putin.html

Activitat 2

Copenhague Info. Política de Dinamarca: Partidos políticos y gobierno danés. Disponible a: https://www.copenhague.info/politica-dinamarca

El Confidencial. Gelis, O. (2 de novembre de 2022). Claves para entender las elecciones en Dinamarca. Disponible a: https://www.elconfidencial.com/mundo/2022-11-02/claves-entender-elecciones-dinamarca_3516342/

Agenda Pública. (5 d’agost de 2019). ¿Por qué la socialdemocracia ha vuelto al poder en Dinamarca?. Disponible a: https://agendapublica.elpais.com/noticia/14101/qu-socialdemocracia-vuelto-al-poder-dinamarca.

Multihuri. Mora, A. (2021). La política de rechazo a la inmigración en Dinamarca. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=zf2cttmeraQ

---

Resultat i observacions obtingudes al treball

Nota final obtinguda a la PAC1 per part de la professora col·laborador, Mònica Gelambí: B