Enunciat

ACTIVITAT 1

La mort de la jove Mahsa Amini mentre es trobava sota la custòdia de la policia de la moral a la República Islàmica de l’Iran, detinguda per no portar el vel islàmic de forma correcta, ha estat el punt de partida de grans protestes en tot el país. Aquestes protestes van més enllà de l’oposició a la imposició del vel, i reivindiquen els drets de les dones en un context de descontentament amb la situació econòmica, política i social de l’Iran. El govern conservador d’Ibrahim Raisi i del Líder Suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, assenyalen com instigadors de les protestes a agents externs i enemics del país. La resposta del govern ha estat durament repressiva amb un gran nombre de morts entre les persones que s’estan manifestant en tot el país.

Mira el vídeo que trobaràs en el material d’aquesta activitat i llegeix l’informe d’Amnistia Internacional sobre els drets de les dones a la República Islàmica de l’Iran per respondre les següents preguntes que es centren en els conceptes treballats en els mòduls 6 i 7.

1. Tenint en compte l’explicació del mòdul 7, es pot considerar l’Iran com un estat sobirà legítim segons el règim internacional de drets humans? Justifica la teva resposta.

Si bé l’Iran és un estat sobirà legítim reconegut per la comunitat internacional (en tant que disposa d’autoritat i autonomia per a l’elaboració i aplicació de les pròpies lleis, polítiques internes i sistema econòmic), la seva legitimitat és qüestionada pel que fa la garantia dels drets humans.

En aquest sentit, si bé l’elaboració i aplicació de les lleis que regulen la vida en societat a l’Iran correspon a l’Estat, tal com expliquen Beltrán i Molina al mòdul 7 de l’assignatura:

“Des que van entrar en vigor els primers acords que constitueixen l’anomenat règim internacional de drets humans, els estats no poden tractar els seus ciutadans com els plagui, emparant-se en la sobirania estatal” (Beltrán i Molina, 2021: 17).

Segons l’informe publicat per Amnistia Internacional, Irán: Leyes abusivas imponen el uso del velo y someten la vida de las mujeres a control policial, la protecció i tracte de l’Estat cap a les dones és, en aquest país, restrictiu i desigual respecte la resta de ciutadans. Tal com recull el document, les lleis sobre l’ús obligatori del vel per part de les dones utilitzen mecanismes de coacció que abarquen des de la detenció, la pena de presó, la multa, fins a l’ús de la violència física, atemptant contra drets fonamentals d’aquest col·lectiu tals com el dret a la igualtat, la intimitat i la llibertat d’expressió i de creences.

La denúncia que fan organismes internacionals i grups que defensen els drets humans, posen en evidència situacions on la violació d’alguns d’aquests drets per part de l’Estat a l’Iran, i emparats pels acords presos al règim internacional dels drets humans, fan que sigui legítim intervenir-hi malgrat el principi de sobirania estatal.

2. Què implicaria l’aplicació del dret d’ingerència a l’Iran? Justifica la teva resposta.

El dret d’ingerència fa referència a la intervenció per part d’una potència externa en els assumptes interns d’un altre país, amb o sense el seu consentiment, davant la greu violació sistemàtica dels drets bàsics de la seva població. L’aplicació del dret d’ingerència a l’Iran podria tenir implicacions tals com: canvis polítics en tant que es qüestionaria el model de polítiques públiques relacionades amb els drets a la ciutadania, sancions econòmiques i ús de la força militar (repercutint en els preus dels productes bàsics i/o provocant danys en les infraestructures), danys en les relacions diplomàtiques entre els estats fruit de les tensions i conflictes que això comportaria, erosió de la confiança entre els Estats, o agreujament de la situació existent, entre d’altres.

En aquest sentit, si bé el dret d’ingerència davant la violació dels drets és una opció legítima per a garantir la protecció de la ciutadania, la seva aplicació és quelcom que cal valorar meticulosament per les conseqüències que pot comportar.

3. Consideres que la globalització té algun impacte en la lluita pels drets de les dones a l’Iran? Tingues en compte en la teva explicació les funcions de l’estat en un context global.

L’impacte de la globalització com a fenomen que ha suposat una revolució en les comunicacions (entre d’altres), i en què Internet esdevé un element clau que obre nous i múltiples canals d’informació, considero que, efectivament, ha tingut una influència en la lluita pels drets de les dones a l’Iran.

El fet que la informació flueixi a través de mitjans de comunicació, essent fàcilment accessible a través de la xarxa, fa que les dones hagin tingut l’oportunitat de visualitzar altres maneres d’entendre el seu paper dins la societat. Si bé l’ús de mètodes de coacció entre la població femenina fins aleshores havia estat “acceptada” per aquest col·lectiu, l’ús d’Internet i els telèfons mòbils ha obert una finestra en la qual l’accés a la informació no només ha suposat un coneixement dels seus drets com a ciutadanes; sinó també un espai per a visibilitzar i denunciar la situació que viuen les dones en aquest país arreu del món.

En aquest sentit, garantir la seguretat dels ciutadans és una funció que ja no correspon tan sols a l’estat sinó que, degut a la interdependència amb altres organismes internacionals, aquesta responsabilitat reverteix alhora en organitzacions destinades a vetllar pels drets humans a nivell mundial. L’accés a Internet ha acostat aquesta informació al col·lectiu, “trencant barreres i establint interdependències, darrera les quals hi ha solidaritats” (Lama de Espinosa. 2015: 25’), de manera que si fins ara les dones podien trobar greus resistències per a la revisió dels seus drets i llibertats, en aquests moments poden trobar noves xarxes de solidaritat més enllà de les fronteres.

Pel que fa a la seguretat econòmica i social, davant l’actuació de la policia moral, moltes dones han vist privat el dret a la igualtat en el treball atès que, en qualsevol moment, poden ser detingudes per l’ús inadequat del vel, afectant al seu torn la bona marxa de l’economia. En aquest sentit, i relacionat amb el punt anterior, el fet que organitzacions internacionals puguin afectar l’agenda política posant en evidència la situació de les dones a l’Iran fa que, al mateix temps, aquestes funcions es vegin afectades.

4. Creus que Anahita Nassir utilitza, en el vídeo, la mateixa definició del mòdul quan afirma que no podem parlar de l’existència d’una revolució actualment a l’Iran? Justifica la teva resposta.

Segons Anahita Nassir, tot i que es podria parlar de revolució, la manca d’un líder o el fet que sigui un moviment social producte del descontentament d’una part important de la societat, fa que no tingui tots els elements per a poder-la considerar com a tal. Comenta, a més, que és d’hora per a poder-la identificar sota aquest concepte, ja que convé veure com evoluciona en tant que “està en una fase molt inicial”.

Aquest últim punt és una aspecte compartit al mòdul ja que, segons Josep M. Vallès, “per distingir les diferents modalitats de canvi cal fixar-se en el seu desenllaç i la manera com es desenvolupa” (Vallès, 2021: 22). En aquest sentit, ambdós autors comparteixen la idea de procés que cal visualitzar en la seva totalitat, analitzant tant els agents que hi intervenen com la durada en el temps i l’abast en la modificació d’estructures socials, econòmiques i polítiques.

No obstant, Anahita subratlla que la situació conté elements que la podrien catalogar com a tal i que són compartits, en gran part, per les característiques plantejades per Josep M. Vallès. En primer lloc, Anahita comenta que la ciutadania està reclamant un canvi de règim, la situació vol provocar un punt d’inflexió per a la creació d’un nou sistema davant un règim obsolet, una república teocràtica, en la qual el poder recau sobre una sola persona. A nivell econòmic la inflació, l’atur, la manca d’expectatives de futur professional o la discriminació de la dona, entre d’altres, han provocat una agitació social demandant d’un nou sistema, una transformació de les estructures a tots els nivells, deslegitimant l’autoritat actual i qüestionant el sistema de valors que actualment sustenten el poder i les seves institucions. En aquest sentit, el canvi que es proposa és una transformació radical i no només de certes esferes.

D’altra banda, segons Josep M. Vallès, un dels trets distintius de les revolucions és que es produeixen de manera ràpida. Si bé Anahita apunta que és massa recent per a poder identificar aquests fets com a revolució, s’han desencadenat de manera massiva i ràpida. A més, cal tenir present el canvi en els valors que la ciutadania reclama, la modificació de lleis que provoquen desigualtat i abús en el tracte envers les dones, i l’agressivitat col·lectiva motivada per factors psicosocials davant la privació de drets i llibertats. En aquest darrer punt, cal tenir present la violència física exercida per les forces de seguretat, empresonant i afusellant ciutadans en les diferents manifestacions que es produeixen, ja que posen en evidència la resistència de l’Estat imposant mesures coertives d’extrema duresa.

Per tant, segons els ítems plantejats al mòdul, i tot i que la situació està en estadi molt inicial per a poder-la catalogar com a tal, Anahita estaria compartint les mateixes idees i conceptes que defineixen la situació de l’Iran amb trets característics que podrien desencadenar en una revolució.

Activitat 2.

Llegeix el document “El papel de los gobiernos locales en el fomento de la igualdad de género para la sostenibilidad” i respon a les següents preguntes:

1. Tenint en compte el paper que aquest marc atribueix als governs locals, creus que es tracta d’un exemple de buidament de l’estat? Si respons afirmativament, explica si en aquesta aposta hi intervé tant la dimensió vertical com la dimensió horitzontal del buidament de l’estat. Justifica la teva resposta.

El buidament de l’Estat fa referència a la pèrdua de l’espai polític i econòmic que, tradicionalment, aquest ha tingut en la gestió dels assumptes de caràcter públic al propi territori, cedint espais de governança a organitzacions locals/regionals, superestatals i/o privades.

L’aparició de diferents organismes com són ara la Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA) el 1998, el Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) el 2006 o la Conferència Mundial de Dones Electes Locals el 2013, esdevenen autoritats d’àmbit superestatal que contribueixen a un buidament de l’estat en la dimensió vertical “cap amunt”. Les decisions i acords en relació a les polítiques d’igualtat es descentralitzen, en tant que aquest és un tema transversal que afecta a tots els governs locals i regionals, i on el que els compromisos i acords dels estats esdevenen importants per afavorir la igualtat d’oportunitats i de gènere.

El document “El papel de los gobiernos loales en el fomento de la igualdad de genero para la sostenibilidad” aborda aquest tema, marcant els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que els països pertanyents a la Unió Europea haurien d’assolir per tal de garantir la presència de les dones en la vida política i social dels estats. Aquests ODS operen a diferents nivells: en la revisió en quant a les formes de discriminació existents, en l’elimiació de la violència de gènere i les pràctiques nocives, en el reconeixement del rol atorgat a les dones, en la necessitat de revisar les seves garanties dins l’estat del benestar, així com en la participació de les dones en la vida política, econòmica i pública.

En aquesta línia, el document proposa mesures de descentralització a nivell local, dimensió vertical “cap avall”, en tant que les institucions locals disposen d’una major proximitat física i una especial legitimitat democràtica davant la ciutadania en molts àmbits de la vida quotidiana (Beltrán i Molina, 2021: 27). Fent referència a l’agenda urbana, el document planteja actuacions tangibles dins l’àmbit local a fi d’afavorir la igualtat de gènere, tals com: esdevenir models influents en les pràctiques laborals i la prestació de serveis, lluitar contra la violència revisant la planificació urbana i l’actuació del cos policial, millorar la representació de les dones en els càrrecs electes, administratius i públics d’alt nivell, així com integrar la perspectiva de gènere en la legislació local, la planificació urbana i la formulació de polítiques.

A nivell horitzontal, el document fa èmfasi en alguns aspectes que interpel·len alhora els organismes d’àmbit privat: afavorir la igualtat d’oportunitats per a l’accés al treball tan en l’àmbit laboral públic com al privat, promoure la implicació dels mitjans de comunicació en la lluita contra la violència i assetjament de les dones, així com revisar les polítiques urbanes en totes les seves dimensions i entre les quals hi ha l’accés a l’habitatge (majoritàriament dominat pel mercat privat).

Amb tot això, i a fi “d’aconseguir la millor manera de conciliar els interessos estatals amb l’eficàcia i legitimitat del nivell supranacional en un sistema de governança virtuosa” (Beltrán i Molina, 2021: 25), la gestió de les polítiques d’igualtat dels estats membres de la Unió Europea queden supeditades a les indicacions que la comunitat Europea dicta en aquest àmbit. Tot plegat i com dèiem al principi, esdevenint un factor que afavoreix el buidament de l’estat en la gestió i implementació de les polítiques de gènere però que, alhora, milloren l’eficàcia dels poders públics en àmbits en els quals, fins aleshores, no havien estat capaços d’actuar.

2. Els compromisos que s’assumeixen en aquesta estratègia, afecten a la sobirania econòmica o política dels estats? Justifica la teva resposta.

Els compromisos assumits en els acords internacionals relativitzen la sobirania econòmica i política de l’estat atès que és l’estat qui, finalment, decideix com implementar les indicacions que es fan des de les organitzacions superestatals. Dit d’altra manera, si bé els estats tenen certes competències per governar les lleis i polítiques internes que es plantegen, aquestes estan subjectes a directrius externes que afecten, en aquest cas, les polítiques d’igualtat dels estats membres de la Unió Europea.

En aquesta línia, la sobirania política està subjecte als principis i acords que es prenen a nivell estatal, havent d’anar necessàriament en la mateixa direcció que es planteja als tractats i acords internacionals. Les relacions polítiques amb els ciutadans, en aquest cas i seguint les indicacions d’aquests acords superestatals, han d’incloure mesures per promoure la participació de les dones en la vida social, garantir la igualtat d’oportunitats, preservar la seva integritat i tenir en compte la dimensió de gènere en l’espai públic, entre d’altres. Les polítiques públiques que impulsa l’estat, per tant, han de contenir mesures en aquesta direcció i, malgrat que aquesta pugui no ser una prioritat, esdevé un tema a abordar dins l’agenda política local, regional i estatal.

D’altra banda, i pel que fa a la sobirania econòmica, la inclusió de polítiques d’igualtat impacta directament en els mercats i les polítiques econòmiques que s’impulsen al país. Al promoure la igualtat d’oportunitats s’eliminen (o redueixen) les barreres discriminatòries, augmentant la participació i el treball per part de grups tradicionalment exclosos o marginats i, al mateix temps, millorant la distribució d’ingressos i la reducció de la desigualtat econòmica. En aquest sentit, els compromisos que s’adquireixen en els acords per a la igualtat de gènere, afecten directament en el plantejament i implementació de polítiques econòmiques, ja que aquesta dimensió implica revisar-les i reorientar-les (si s’escau) a fi de garantir els compromisos preescrits. La sobirania de l’estat en la dimensió econòmica, per tant, queda supeditada a una autoritat externa que planteja les directrius a abordar en aquest àmbit.

Activitat 3.

La setmana del 24 al 27 d’octubre del 2022 s’ha celebrat a la ciutat de Barcelona la Time Use Week 2022 que, sota el títol “Temps i (des-)igualtats”, vol situar a l’agenda global la producció de polítiques públiques i coneixement sobre l’organització del temps fets a Catalunya, per construir una societat més igualitària, saludable, eficient i sostenible.

Llegeix els articles que trobaràs en els materials i els mòduls 6 i 7 de l’assignatura per respondre a les següents preguntes.

1. Atès que Barcelona s’ha convertit en la Capital Mundial de les Polítiques del Temps, creus que es pot considerar un exemple de la nova governança a múltiples nivells territorials? Justifica la teva resposta.

La governança fa referència a la capacitat dels sistemes polítics per establir una coordinació social a partir de la interacció constant entre agents de tot tipus. En aquest sentit, les polítiques promogudes i implementades per part de l’Ajuntament de Barcelona, adreçades a emprendre mesures per a la conciliació en l’ús del temps a la ciutat, implicant agents de diversos sectors dins i fora del territori, han fet que s’hagi convertit en la primera Capital Mundial de les Polítiques del Temps.

La creació de la primera regidoria d’usos del temps a l’Estat Espanyol l’any 2003, la consolidació de la Xarxa d’Empreses NUST el 2006, la creació de la Xarxa de Ciutats Europees per les Polítiques del Temps, així com el pacte que l’any 2014 va promoure un acord a nivell de ciutat en relació a aquest tema, ha fet créixer una xarxa amb la implicació de múltiples agents, organismes i entitats a diferents nivells territorials (“Barcelona, Capital Mundial de les Polítiques del Temps”).

A fi de compartir experiències i bones pràctiques amb agents d’àmbit internacional, la Xarxa de Ciutats Europees per les Polítiques del Temps ha afavorit la implementació de polítiques a nivell local partint del coneixement, el suport i la pràctica per part d’altres territoris a escala mundial. A més, la implicació d’agents de diferents sectors especialitzats i propers a la realitat de la ciutat (CCOO Catalunya, CESB, COOPCAT, FAVB, etc.) han fet possible una visió holística i transversal per abordar aquest tema.

En aquest sentit, la governança que l’Ajuntament de Barcelona mostra en aquest àmbit, fa palesa la creació d’una “constel·lació d’organitzacions i entitats, privades i públiques, estatals i transestatals” (Vallès, 2021: 30). Per tant, vist els tipus i nivells territorials de les institucions implicades en aquest àmbit, l’impuls exercit per part de l’Ajuntament de Barcelona en les polítiques del temps i la capacitat per fer créixer aquesta xarxa, considero que efectivament aquest és un bon exemple de nova governança a múltiples nivells territorials.

2. Quins són els actors que participen en el Pacte del Temps de Barcelona?, i de quina manera es relacionen aquests actors? Justifica la teva resposta.

Els actors que participen en el Pacte del Temps a Barcelona respondrien a un model de treball en xarxa o trama, en el qual existeix un elevat nombre d’actors i unes relacions multilaterals entre ells. Si bé inicialment, molt provablement aquest projecte va ser iniciativa del mateix Ajuntament de Barcelona (la creació d’una regidoria pròpia l’any 2003 ens dóna indicis de l’interès polític en aquest àmbit), la implicació dels diferents agents i entitats que formen part de la comunitat, amb multiplicitat d’actors de divers àmbit territorial, fan que la xarxa hagi crescut fins a extendre’n llaços i acords a nivell internacional.

El fet que hi hagi actors de diferents sectors (associacions de veïns, CCOO, entitats mediambientals, entitats culturals, entitats feministes, entitats de comerciants, mitjans de comunicació, entre d’altres) fa que la xarxa tingui un doble caràcter en les relacions en tant que, no només existeixen contactes institucionals, sinó també professionals en sectors de treball concrets i, provablement, personals, els quals incideixen inevitablement en les propostes d’actuació que s’hi plantegen.

3. Explica el procés i les 4 etapes d’elaboració d’una política pública a partir de la proposta que s’ha presentat en la Time Use Week 2022 sobre l’adaptació de les zones horàries a Europa (eliminant el canvi d’hora). Justifica la teva resposta.

Les fases per a l’elaboració d’una política pública, es conceben com un cercle, sense un principi ni final precís. En aquest sentit, per identificar les 4 etapes que plantegen l’adaptació de les zones horàries cal partir del moment en què es va instaurar aquest model horari.

Tal com explica l’article del diari Ara, “Así se elimiarán los cambios de hora en Europa (si los políticos se ponen de acuerdo)”, la implementació d’un horari diferenciat a l’estat espanyol es va produir l’any 1940 sota arguments en els quals l’estalvi energètic era el punt central per legitimar-ne la seva posada en marxa. El debat i controvèrsia per part d’activistes i experts referent a la idoneïtat i millores reals que ha comportat aquesta mesura (fase d’avaluació i continuïtat), han situat aquesta qüestió en l’agenda política de la comunitat europea en els darrers anys. Segons els experts, no existeixen arguments que sustentin la necessitat de mantenir el canvi d’horari atès que “no hay efectos significativos en el ahorro energético”. Si bé existeix un estudi de l’any 2008 (IDAE) que reconeix un estalvi per a les famílies, aquest ha quedat obsolet.

El debat ha donat lloc a una nova fase inicial per a la construcció i definició de les problemàtiques que el canvi d’horari provoca entre la ciutadania, apel·lant a les conseqüències fisiològiques, psíquiques i de salut en general, analitzant l’opinió pública referent al tema, així com la millora en el rendiment laboral i acadèmic de les persones (García, 2022).

Per a plantejar les propostes polítiques, fase d’elaboració, experts en diferents àmbits han analitzat quin seria l’horari més adequat. En aquesta fase és on la controvèrsia entre experts i ciutadania ha trobat discrepàncies importants, provocant una racionalitat limitada en les propostes per a la reorientació del canvi d’horari. Per una banda, la ciutadania considera que l’horari “d’estiu” seria el més convenient mentre que, per l’altra, els experts argumenten que l’horari estàndard (d’hivern) és el que s’adequa millor al cicle biològic de les persones i afavoreix, alhora, als diferents territoris de l’estat (a Galícia sortiria el sol massa tard si mantinguéssim l’horari “d’estiu”). En aquesta línia, els experts proposen cinc zones horàries europees en funció de la situació geogràfica, així com un pla de transició per eliminar els canvis horaris.

La fase d’implementació, davant la dificultat per arribar a un consens, sumat a situacions que han traslladat l’agenda política en altres temes de més urgència per a la societat, com és ara la pandèmia del 2020, les propostes plantejades pels experts han quedat en un segon terme. Tal com apunta l’article, ara està en mans dels estats membres a la Unió Europea decidir quin horari volen implementar als respectius països, però la dificultat per a prendre una decisió en un tema tan controvertit fa que la qüestió hagi quedat paralitzada.

La darrera fase del procés seria l’avaluació de l’impacte a nivell qualitatiu i quantitatiu, fase que encara no es pot dur a terme ja que no s’ha produït la implementació de noves mesures. Per tant, com dèiem a l’inici les fases en el procés d’elaboració de les polítiques públiques són un cercle atès que, un cop arribada la darrera fase, caldrà tornar a avaluar per decidir-ne la continuïtat, modificació o eliminació i, en conseqüència, començar de nou el cicle (si s’escau).

---

Bibliografia

General

Universidad Computense de Madrid. Baustelo, Maria.  Barreda, Miquel; Ruiz, Leticia M (coords). (2016). <<Género y política>>: El anàlisis de la política. Enfoques y herramientas de la ciencia política. Madrid: Huygens

Universitat Oberta de Catalunya. Beltrán, Francisco. (2021). La política com a resultat i els reptes i les transformacions de l’Estat. Guia de lectura. Barcelona: FUOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Beltrán, Francisco; Molina, Ignacio. (2021). Reptes i transformacions actuals de l’estat. Barcelona: FUOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Vallès, Josep M. (2021). La política com a activitat (III): els resultats. Barcelona: FUOC.

Activitat 1

Amnistia Internacional. (21/09/2022). Irán: Leyes abusivas imponen el uso del velo y someten la vida de las mujeres a control policial. Disponible a: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/blog/historia/articulo/iran-leyes-abusivas-imponen-el-uso-obligatorio-del-velo-y-someten-la-vida-de-las-mujeres-a-control-p/

Vídeo de France.24. (15/10/2022). La rebelión del velo en Irán a un mes de la detención y muerte de Mahsa Amini. Disponible a: https://es.finance.yahoo.com/video/rebeli%C3%B3n-velo-ir%C3%A1n-mes-detenci%C3%B3n-192811439.html

Activitat 2

Comisión Permanente de Igualdad de Género de CGLU (6/12/2015). El papel de los gobiernos locales en el fomento de la igualdad de genero para la sostenibilidad. Disponible a: https://www.uclg.org/sites/default/files/el_papel_de_los_gobiernos_locales_en_el_fomento_de_la_igualdad_de_genero_para_la_sostenibilidad.pdf

Activitat 3

Ajuntament de Barcelona. Barcelona, Capital Mundial de les Polítiques del Temps. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/usosdeltemps/ca/qui-som/barcelona-capital-mundial-de-les-politiques-del-temps

Ajuntament de Barcelona. Què és el Pacte del Temps?. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/usosdeltemps/ca/pacte-del-temps/que-es-el-pacte-del-temps

Diari Ara (25/10/2022). Así se eliminaran los cambios de hora en Europa (si los políticos se ponen de acuerdo). Disponible a: https://es.ara.cat/sociedad/eliminaran-cambios-hora-europa-politicos-ponen-acuerdo_1_4528341.html

García, Andrea. (29/10/2922). Cambio de hora: por qué los expertos prefieren el horario de invierno y la gente, el de verano. El País. Disponible a: https://elpais.com/sociedad/2022-10-29/cambio-de-hora-por-que-los-expertos-prefieren-el-horario-de-invierno-y-la-gente-el-de-verano.html

---

Resultat i observacions obtingudes al treball:

Hola Mireia,

Felicitats pel teu bon resultat!!! Has fet una PAC excel·lent i has acabat el curs de la millor manera possible.

Nota final obtinguda a la PAC5 per part de la professora col·laborador, Mònica Gelambí: A