Publicitat i sexualització de la infància

Enunciat de la PAC

L’exercici avaluat consistirà en lliurar un escrit d’entre 1.500 i 2.000 paraules , en el qual haureu de comentar, en clau sociològica, la temàtica sobre la notícia d’ elDiario.es ” Las quejas contra marcas por sexualizar a las niñas se disparan: tops con relleno y bikinis de dos piezas a los tres años “. Aquesta notícia planteja una qüestió controvertida, com és el paper dels mitjans de comunicació, la publicitat i el món de la moda en la socialització de les nenes i els nens, que ens permet posar en funcionament les eines conceptuals dels materials per parlar de la tensió entre autonomia i heteronomia i ajudar a comprendre conceptes d’aquests primers mòduls com ara normalitat, poder i etiquetatge i entendre els prejudicis i estereotips socialment construïts.

“Som el que la societat ha fet amb nosaltres” (Rovira, M: 2016), o som nosaltres els que (re)escrivim les normes que ens permetran formar part de la societat?

L’article, publicat el passat 25 de juny de 2022 per elDiario.es, posa de relleu el conflicte entre valors i interessos manifestat per part d’institucions i col·lectius: “Las quejas contra marcas por sexualizar a las niñas se disparan: tops con relleno y bikinis de dos piezas a los tres años”. Si bé podríem dir que les empreses gaudeixen de certa autonomia per oferir productes adreçats a satisfer les necessitats dels i les seves consumidores, aquesta és qüestionada per una massa social en què persones a títol individual i entitats feministes veuen en aquests productes i la manera d’exposar-los un risc per al procés de socialització dels infants.

La sexualització de la infància en el procés de socialització

Tenint present que els productes denunciats s’adrecen a un públic que es troba en una etapa vital en la qual l’entorn esdevé clau per a la configuració de la identitat en el procés de socialització secundària, el poder que exerceix la publicitat en aquest desenvolupament personal i la transmissió dels valors socials que hi ha implícits, fan que aflori la necessitat de revisar l’adequació dels missatges que aquesta indústria fa arribar als infants a qui destina els seus serveis. Tal com analitza Antonio Méndiz (2018:129), cal anar alerta amb la vulnerabilitat dels infants, ja que, en “edats prematures, els nens/es són com esponges (Megías y Cabrera, 2013:105) que absorbeixen sense cap filtre les imatges que perceben (…), les quals modelen poderosament el seu esquema de valors”.

Revisar els valors i les normes que es transmeten als infants a través dels productes que es posen a mercat, així com les imatges que es promouen per assolir les vendes esperades, són el focus d’atenció per part d’alguns sectors de la societat que veuen en aquest tipus de publicitat un risc on l’altre generalitzat (Fernández, E. 2019: 10-11) pot esdevenir un exemple erroni a seguir, en tant que l’infant aprendrà a relacionar-se amb l’entorn reproduint uns estereotips culturals basats en les desigualtats, el binarisme i l’expressió d’un gènere femení cosificat.

Per una banda, les imatges publicitàries de nenes que imiten models adultes a través de postures que evoquen certa sensualitat [contradictòries davant la innocència característica d’aquesta edat], perpetuen i intensifiquen l’aprenentatge d’una expressió del gènere on el rol femení es basa en uns cànons de bellesa i conductes sensuals, essent aquestes les pautes a seguir en el procés de socialització dels infants que s’hi identifiquen.

Al mateix temps, convé tenir present que aquest model es pot veure reforçat [i legitimat] en la mesura que algunes famílies, en el seu paper de mostrar a les filles quin és el comportament esperat d’una dona dins la societat, promouen aquestes conductes tot incitant-les “a adoptar un estereotip de bellesa i a aparèixer amb un look sensual inapropiat” Antonio Méndiz (2018:133).

D’altra banda, l’article posa de manifest l’oferta de biquinis de dues peces a partir dels tres anys i la inclusió de farcits en els tops a partir dels nou anys. Aquest fet és qüestionat per algunes entitats atès els missatges i valors que es transmeten a través d’aquests productes: la vergonya de mostrar els pits per part de persones nascudes amb sexe femení malgrat que encara no s’hagin desenvolupat; la consegüent erotització dels cossos infantils en l’ús d’aquestes peces de vestir o el menysteniment social pels pits menys desenvolupats i que, per tant, caldrà encoixinar a fi de ser més ben acceptats.

Tanmateix, cal tenir present que el llenguatge esdevé un dels elements clau en el procés de socialització. En aquest sentit, el llenguatge corporal i visual que l’infant aprèn a través dels anuncis publicitaris promoguts per les marques denunciades, esdevindran significats socialment reconeguts (Fernández, E. 2019:18) que reproduirà amb afany de mantenir la seva identificació amb el rol que l’entorn espera d’ell.

Per tant, si partim de les premisses on s’apunta que “la identitat es construeix a partir de les pràctiques socials” (Coll-Planas, G.; Vidal, M. 2016: Capítol 2), i que “quan arrelen amb més força les normes socials és als primers anys de vida” (Fernández, E. 2019:5), els productes i el model publicitari qüestionats exerceixen una influència en la socialització dels infants on s’interioritzen conductes estereotipades i en les que, una de les funcions del gènere femení, és mostrar-se atractiva i desitjable davant la societat a fi de merèixer el reconeixement social que subratlla Peter L. Berger (2007:124).

La sexualització de la infància a les institucions

Com hem esmentat, l’autonomia de les empreses es veu aquí qüestionada per part de diferents col·lectius que posen de manifest la sexualització dels infants en l’oferta dels seus productes, deslegitimant d’aquesta manera un dret que es veu supeditat a una nova dialèctica social.

Si bé no és fins a finals del segle XX (Méndiz, A. 2018:131) quan es planteja el conflicte envers la sexualització dels infants en la publicitat [fet que ens situa en la relativitat històrica i situacional de la qüestió] aquesta preocupació s’estén entre diversos actors de la societat [entitats feministes, associacions de consumidors, mitjans de comunicació, sociòlegs, etc.] que veuen en aquesta estratègia de màrqueting un risc per al desenvolupament social dels i les nenes. La pressió i denúncia per part dels agents esmentats a l’article, junt amb la sensibilització que ha anat aflorant en els darrers anys en relació amb la desigualtat que el gènere femení tradicionalment ha viscut a la nostra societat, promou una mirada més atenta davant aquest tipus de publicitat, provocant fins i tot que persones a títol individual incrementin les queixes per aquest motiu de manera exponencial durant el darrer any.

En aquest sentit, es fa evident una creixent consciència social [interiorització] sensibilitzada per les repercussions que la publicitat exerceix en la reproducció de les desigualtats per raó de gènere [exteriorització]. Tot plegat, provoca una transformació ja no només referent a la visió i la dialèctica social que fins ara culturalment s’ha mantingut cap al gènere femení, sinó que incrementa l’engranatge institucional [objectivació] que treballa en pro de la defensa dels seus drets i llibertats (Núñez, F. 2019:10-11).

Els mecanismes de control social que es promouen amb l’oferta de peces de vestir considerades impròpies per aquestes edats, així com el poder que exerceix la publicitat mostrant imatges d’infants amb postures sexualitzades per augmentar les vendes dels seus articles, provoquen el rebuig i la mobilització creixent d’actors socials.

L’autoritat moral que exerceixen les empreses promovent aquests productes i imatges d’infants, es veu confrontada per una massa social cada vegada més crítica i sensibilitzada que posa l’accent en el poder de coerció que la seva oferta i estratègies de màrqueting promouen referent al gènere femení. Els interessos econòmics d’aquestes empreses queden supeditats, per tant, als valors que la mateixa societat on ofereix els serveis valida, condicionant substancialment la seva legitimitat i sobirania.

Al mateix torn, cal tenir presents les normes deontològiques [mesures de control] que haurien de protegir els infants davant aquest tipus de pràctiques atès que, tal com apunta Méndiz (2018:134), aquestes mesures són escasses. Malgrat la desligitimització creixent de certs sectors de la comunitat, sumat a les cartes individualitzades a les empreses requerint la retirada dels productes [com apunta l’article], aquestes actuacions esdevenen simples mecanismes de pressió mancats d’un marc legal capaç d’evitar l’oferta d’aquest model de producte i les seves estratègies de màrqueting.

La sexualització de la infància com a producte a (re)construir per part de la societat

L’esforç herculi per part d’entitats i col·lectius en el seu afany per protegir als infants d’una sexualització prematura, respon a la pregunta que inicialment hem plantejat en aquesta exposició. Som el que la societat ha fet amb nosaltres, o som nosaltres els que (re)escrivim les normes que ens permetran formar part de la societat?

Com hem vist, l’expressió de gènere juga un paper cabdal en el procés de socialització de l’infant i, en aquesta identificació i reproducció del rol que [tradicionalment] implica formar part d’un gènere o altre [binari], el poder que exerceixen mitjans de comunicació, publicitat i models del mateix rol en què ens identifiquem és cabdal per a la formació de la identitat social de la persona.

El conflicte que s’aborda a l’article d’elDiario posa en relleu el qüestionament envers la sexualització dels infants en la promoció i venda d’articles adreçats a ells per una banda i, per l’altra, els estereotips que envolten l’expressió del gènere femení.

En aquest sentit, si bé la ciutadania [a títol individual o a través d’institucions que vetllen pels drets i llibertats d’aquest col·lectiu] podria actuar com a simple espectador o consumidor deixant en mans de les institucions el poder de modelar el seu comportament i les normes implícites per ser acceptat dins el rol de gènere en el qual se senten identificats, decideix implicar-se activament en aquesta tasca reescrivint i qüestionant el model sexualitzat que es promou en edats ja ben prematures.

Podríem afirmar, doncs, que alhora que la societat ens defineix a nosaltres, nosaltres definim la societat (Berger L., P. 2007: 156) en un exercici continu de retroalimentació i adaptació al context on convivim.


Bibliografia

Eldiario.es. (25 de juny de 2022). Las quejas contra marcas por sexualizar a las niñas se disparan: tops con relleno y bikinis de dos piezas a los tres años. Disponible a: https://www.eldiario.es/sociedad/quejas-marcas-sexualizar-ninas-disparan-tops-relleno-bikinis-piezas-tres-anos_1_9111251.html [Consulta: 1 de novembre de 2022]

Berger L., P. (2007). Invitació a la sociologia, una perspectiva humanística. Barcelona: Herder.

Méndiz, A. (2018).  La representación del menor en la publicidad infantil.  De la inocencia a la sexualización. Methaodos. Revista de ciències socials [en línia]. 6(1): 125-137 [Consulta: 5 de Novembre de 2022]. ISSN: . Disponible a: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=441556240008

Coll-Planas, G.; Vidal, M. (2016). Dibuixant el gènere. [audiovisual]. Disponible a: http://www.dibgen.com/index-ca.html [Consulta a: 1 de novembre de 2022]

Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Coll-Planas, G.; Vidal, M. (2016). Dibuixant el gènere. [audiovisual].

Universitat Oberta de Catalunya. Estruch, J. (2019). La perspectiva sociològica. Barcelona: UOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Fernández, E. (2019). La societat (I). El procés de socialització. Barcelona: UOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Núñez, F. (2019). La societat (II). El procés d’institucionalització. Barcelona: UOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Rovira, M. (2016). El procés de socialització. UOC. [audiovisual]. Disponible a: https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00233641

Universitat Oberta de Catalunya. Martínez, R.; Mansilla, J. (2022). Normalitat, desviació i poder [audiovisual]. Barcelona: UOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Lluch, G.; Nicolàs, M. (2015). <<Com iniciem el text. La pluja d’idees>>; <<Com organitzem les idees. L’esquema textual>>; <<La citació dels documents. Reconèixer l’aportació dels altres>>: Manual d’escriptura acadèmica. Barcelona: UOC. Pg. 26-30, 85-105.

Universitat Pompeu Fabra. Servitje, Albert. (2022). <<Els signes de puntuació>>. Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: UPF. <<https://www.upf.edu/web/llibre-estil>> [Consulta: 6 de novembre de 2022].


Resultat i observacions obtingudes al treball:

És tracta globalment d’un molt bon treball. El text mobilitza de manera àmplia els diferents conceptes i idees dels Mòduls, i els confronta amb exemples empírics extrets de l’article periodístic. L’assaig està ben escrit i estructurat, i els títols de les 3 seccions proposades tenen un contingut analític interessant, proposant ja pistes de reflexió i introduint el contingut de l’apartat en qüestió. Us correcte i adequat de la bibliografia i materials del curs. Com a aspectes a millorar, potser convindria retreballar la darrera part, ja que no té la mateixa potència descriptiva i analítica de les altres dues seccions. En aquest sentit, les conclusions queden difuminades en aquesta tercera secció, i podrien tenir una mica més de força. El text utilitza un llenguatge ric i propi de les ciències socials, però en alguns paràgraf s’allunya una mica d’aquest registre i adopta un to més “moralitzant”.

Nota final obtinguda a la PAC1 per part del professor col·laborador, Víctor Albert: A

Entrada similar

Deixa un comentari