Enunciat de la PAC

ACTIVITAT 1

El passat 24 de juny —en una sentència no exempta de polèmica— el Tribunal Suprem dels Estats Units va revocar el precedent de 1973 que, arran del cas Roe v. Wade, reconeixia el dret de les dones a interrompre el seu embaràs en tot el territori federal. Amb aquesta nova sentència, el dret a l’avortament es deixa a mans de cadascun dels 50 estats que són els únics que, a partir d’ara, tindran la potestat de legislar sobre aquest tema en un sentit o en un altra. Per conèixer amb més detall les implicacions d’aquesta decisió judicial, llegeix atentament l’article publicat a la pàgina web de la CNN, i respon a les següents preguntes tenint en compte els continguts teòrics del mòdul 1.

1. Quines fractures (cleavages o escissions) que comporten el conflicte social identifiques en el text? Justifica la teva resposta.

Per entendre aquest episodi catalogat com a històric, tal com qualifica l’article de la CNN, cal tenir presents les diverses fractures que han originat aquest conflicte als Estats Units..

Per una banda, es fa evident l’escissió ideològica i política. La sentència de l’any 1973, arran del cas de Roe v.Wade, va donar lloc a mobilitzacions i aliances per part de col·lectius conservadors, líders religiosos i altres moviments socials amb la intenció d’abolir la resolució emesa pel Tribunal Suprem. Atès que la confrontació s’ha dilatat durant gairebé mig segle, podem dir que no existeix un consens social amb el tema.

D’altra banda, cal tenir present  que als Estats Units existeix una població molt extensa que practica el catolicisme i on l’avortament no està permès. Tenint present que no és tota la població que combrega amb aquesta pràctica doncs, la dimensió religiosa esdevé un altre dels factors que propicien aquest conflicte.

Podem parlar també d’un cleavage regional. La sentència que des del 24 de juny de 2022 anul·la el dret a l’avortament, dona opció als estats membres per tal que estableixin la seva pròpia política “deixant així a les persones de tot el país amb diferents nivells d’accés”[i]. Això implica que, els diferents estats del país tenen la possibilitat de permetre o prohibir aquest dret i, en funció dels processos que considerin oportuns per a prendre aquesta decisió, el tractament vers l’avortament serà diferent en territoris veïns.

En aquest sentit, podríem alhora identificar una possible fractura de classe social en tant que, mentre no hi hagi llei que ho prohibeixi, una persona amb recursos econòmics suficients es podrà desplaçar en estats veïns per tal d’avortar mentre que una altra sense recursos veurà privada aquesta possibilitat. A més, una persona amb pocs recursos econòmics pot veure agreujada la seva situació en cas de quedar embarassada i no poder optar a l’avortament.

2. La revocació del dret a l’avortament a nivell federal es pot explicar a partir de les diferents etapes de la politització? Justifica la teva resposta analitzant aquestes etapes.

La politització d’aquest cas es va originar l’any 1973 amb la sentència del Tribunal Suprem.

La Sra. Norma McCorvey va decidir interposar una demanda a l’estat de Texas perquè volia avortar del seu tercer fill però era il·legal al territori on residia.

En aquells moments la Cort Suprema dels Estats Units es va recórrer a la pròpia Constitució per reafirmar que la dona “emparada pel dret a la privacitat (…) podia escollir continuar o no amb l’embaràs; aquest dret es considerava fonamental (…) i per tant no es podia legislar en contra per cap estat” (Wikipedia).

En aquesta primera etapa cap a la politització d’aquest tema, el que esdevenia una relació de desigualtat per la Sra. McCovey, atesa la seva residència i la interpretació legal que es feia al seu territori concret davant un dret fonamental recollit a la Constitució, va originar molta controvèrsia arreu del país.

Fins el moment aquell tema no havia creat discrepàncies. Fruit d’aquesta sentència però, actors socials i líders polítics van veure perillar ideologies conservadores en què l’avortament, aleshores prohibit en alguns territoris estatunidencs, esdevenia a partir de llavors una opció vàlida i legal per a les dones. Aquest és el que podríem identificar com la segona etapa en la fase de politització.

En aquest moment va ser quan col·lectius conservadors i religiosos, mitjans de comunicació, líders polítics i religiosos, així com activistes socials van iniciar un moviment reivindicant la revocació d’aquesta sentència a favor de l’avortament. La mobilització de suports ha estat una tasca de gairebé 50 anys en què, la tercera etapa cap a la politització, ha estat més que evident. Diversos han estat els líders polítics que han defensat la derogació de la sentència emesa l’any 1973 (Mitch McConnnell, George W. Bush o Donald Trump), així com altres han treballat amb la intenció de mantenir aquest dret vigent (Bill Clinton o Barak Obama).

La culminació del procés i el que podríem identificar com la quarta etapa, va ser el 24 de juny passat, amb l’executòria del Tribunal Suprem revertint el dret a l’avortament. Amb aquesta nova sentència  altra vegada, polítics i col·lectius afins, veuen garantits legalment els seus objectius.

3. Amb la nova sentència del Tribunal Suprem, es pot concloure que hi ha tensions entre allò que és legal o obligatori i el que es consideraria com a legítim? Justifica la teva resposta.

Efectivament. Les tensions entre allò que és legal i el que es considera legítim és justament el que ha portat a derogar la sentència 50 anys més tard.

Legalment, fins l’any 1973, l’avortament estava prohibit a l’estat de Texas i en d’altres territoris federals. Les lleis prohibien aquesta pràctica, tret d’alguns supòsits concrets com podia ser, per exemple, per un tema de salut de la dona. Ara bé, legítimament aquesta normativa no s’adequava en alguns casos com podia ser el cas d’una violació o el fet que aquesta pràctica estigués permesa en estats veïns a Texas.

El sistema de valors en aquest tema posava en quarantena alguns supòsits davant els quals, la prohibició vers l’avortament, creava controvèrsia. Va ser necessari revisar la normativa per ratificar el que fins aleshores havia suposat una diferència social territorial.

Aquesta nova lectura del que era considerat legal, no va ser ben vista per alguns sectors de la població. Els seus valors i visió envers l’avortament era totalment oposada, hi havia sectors de la població per als quals l’opció a l’avortament no era una possibilitat. La seva creença religiosa o ideologia davant la vida o la mort van fer que, per molt legal que pogués ser l’avortament, consideraven altres implicacions que no es tenien presents i, per aquesta raó, no li donaven legitimitat.

Aquesta confrontació entre legalitat i legitimitat justament és el que ha mantingut vigent aquest moviment social fins al punt de derogar un precedent legislatiu.

Alhora però, altres col·lectius no donen legitimitat a la prohibició vers la interrupció a l’embaràs per molt que les lleis ho prohibeixin, raó per la qual,  fins que les creences i valors socials no s’estenguin a més part de la ciutadania estatunidenca (en una o altra direcció), aquest conflicte social continuarà latent.

 

ACTIVITAT 2

El Congrés dels Diputats va aprovar abans de les vacances d’estiu la reforma del Codi Penal que preveu penes de presó per a petits furts en cas de reincidència i multireincidència. Aquesta reforma es va produir després del pacte polític entre el Partit Demòcrata, que en va proposar l’esmena, i el PSOE. El passat 29 d’agost aquesta reforma del Codi Penal entrava en vigor. Per conèixer una mica més els motius que van portar a aquesta reforma, llegeix atentament la notícia publicada a La Vanguardia l’any 2018 pel periodista Luis Benvenuty i la justificació que s’acompanyava a la proposta d’esmena —concreta— de l’article 234 del Codi Penal, i respon a les següents preguntes tenint en compte els continguts teòrics del mòdul 1. 

1. Quan s’analitza com es manifesta el poder polític, el mòdul introdueix tres grans nivells d’intervenció. En quin dels tres nivells situaries la situació creada per la reincidència i multireincidència i quina seria la posició dels principals actors? Justifica la teva resposta.

Davant els furts el sistema polític procura utilitzar el nivell de la força atès que dicta unes lleis que es basen en la detenció, les multes o, en el cas de la reincidència o multireincidència i en funció del valor de l’objecte sostret, la privació de llibertat de fins a tres anys. La normativa que s’estableix, per tant, procura dissuadir i minvar els robatoris davant el temor a ser sancionat.

Atesa la sensació d’inseguretat ciutadana relacionada amb la creixent situació de furts i revisant la ineficàcia de les multes estipulades per a aquests delictes, es pretén elevar les penes davant els casos de reincidència i multireincidència. És per això que les sancions s’endureixen a través de la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març.

Ara bé, el que inicialment es preveia com una mesura intimidatòria o sancionadora davant les persones reincidents en aquesta pràctica, torna al mateix punt de partida a causa de la sentència 481/2017 en la que el Tribunal Superior restringeix l’aplicació de l’agreujant de multireincidència que pretenia la Llei esmentada.

El que pretenia ser una mesura de força dissuasòria davant els furts, deixa sense eines tant al cos de policies com als mateixos jutjats.

Per aquest motiu, els mateixos agents afectats (comerciats, restauradors…,) s’organitzen amb la intenció d’evitar els furts, buscant una estratègia d’organització “interna” pròpia. Els grups de watsap en què es posa en coneixement o es demana ajuda davant de situacions de furt o la informació sobre estratègies per dissuadir els lladres (vigilància, bosses sense logotips, personar-se com a acusació particular) esdevenen un mecanisme d’influència en tant que ajuden a minvar alguns furts i, alhora, d’autoritat en tant que són els mateixos agents que gràcies a l’experiència adquirida propicien mesures per tal d’evitar aquestes situacions.

2. El mòdul explica que en l’estudi de la política hi ha tres grans dimensions: l’estructura, el procés, i el resultat. Quins elements, aspectes o referències de les lectures corresponen a cadascuna d’aquestes tres dimensions? Justifica la teva resposta.

Pel que fa a la dimensió estructural, el conflicte s’aborda a través de les normatives que pretenen donar resposta al conflicte, estructurant i organitzant cadascuna de les institucions d’acord amb les seves funcions dins l’organigrama. Podríem identificar: el cos policial, el Tribunal Suprem, els jutjats, el Congrés dels Diputats, les presons, entre d’altres. En aquest àmbit cal també tenir presents els agents socials afectats per la problemàtica dels furts i que, en aquest cas, s’organitzen de manera “no oficial” per denunciar i evitar aquesta. I ja per acabar però nogensmenys, un dels elements importants en aquest cas, són justament els responsables dels furts, amb una estructura pròpia.

Pel que fa al procés, cadascun dels agents que forma part dels components estructurals esmentats, exerceix un paper dins aquest sistema: els lladres com a causants del conflicte, els policies com a responsables de fer complir la normativa establertes i sancionar les conductes delictives en cas necessari, els jutges com a responsables d’articular judicis i fer complir normatives,  els polítics com a responsables de promoure iniciatives legislatives, els funcionaris de presons com a responsables de fer complir sancions en cas de privació de la llibertat, els botiguers i comerciants com a perjudicats i alhora agents actius articulant noves respostes davant la situació. Cadascun d’aquests agents té una funció concreta dins aquest engranatge.

Pel que fa al resultat, convindria valorar en quina mesura l’aplicació de la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, contribueix en resoldre la situació. Si bé inicialment la llei pretenia evitar els furts elevant les penes per aquests delictes, la limitació establerta pel Tribunal Superior va minimitzar la seva eficàcia fent que la situació perdurés anys després de la seva aplicació.

3. El mòdul explica en què consisteix i com funciona el ‘sistema polític’ a partir d’un conjunt d’elements, i també ho fa gràficament a partir d’una representació simplificada. Analitza i explica aquesta reforma del Codi Penal fent referència a cadascun dels seus elements.

Dins el model sistèmic de la política, i partint de l’article publicat per la Vanguàrdia el 08/12/2018, podem identificar alguns inputs que propicien la proposta legislativa per a la reforma del Codi Penal en l’àmbit dels delictes tipificats com a lleus.

Per una banda, davant la pressió del col·lectiu de botiguers i comerciants davant la ineficàcia que s’evidencia de l’anterior normativa, atès que el nombre de furts no només no ha minvat sinó que, com asseguren, ha augmentat en els darrers temps. Les queixes i denúncies per part d’aquest sector s’han incrementat fins al punt d’autoorganitzar-se per a fer front a la problemàtica. Aquestes queixes, sumades a les denúncies per part de persones a títol individual que s’han vist afectades per aquesta situació, fan que sigui convenient revisar la normativa vigent entorn de la problemàtica.

A més, tal com s’indica a la proposta de modificació de la Llei en qüestió, els jutjats es troben desbordats davant la gran quantitat de causes que es generen, dificultant enormement la celebració de judicis dins els terminis que es preveu per aquest tipus de situacions.

Tot plegat genera una reacció per part del sistema polític que, amb la intenció de fer front a la situació, decideix revisar novament i fer propostes per a la millora de la Llei Orgànica 01/2015, de 30 de març, del Codi Penal. L’output, resultant és l’enduriment de les sancions per a les situacions de reincidència i multireincidència, corregint els errors que en el seu moment van donar lloc a la Sentència 481/2017, de 28 de juny, i que va perpetuar sancions gens intimidatòries per als furts  considerats lleus, plantejant un outcome amb la intenció de resoldre o pal·liar la situació actual.

Pel que fa al feedback, un cop aprovades les mesures proposades al document i esmenats els errors que van donar lloc a entendre els furts reincidents per un valor inferior a 400€ com a delictes lleus, convindria revisar si han estat efectives afavorint així a la reducció de les infraccions d’aquestes característiques. En cas negatiu, seria necessari tornar a revisar tot el procés posant atenció a cadascun dels elements del sistema.

---

Bibliografia:

CNN. Collinson, Stephen . (25 de juny de 2022). Un momento impactante en la historia de los Estados Unidos, que se está gestando desde hace décadas, va a reconfigurar la política.

La Vanguardia. Benvenuty, Luis. (9 de desembre de 2918). El comercio del paseo de Gràcia planta cara a los delincuentes. Disponible a: El comercio del paseo de Gràcia planta cara a los delincuentes (lavanguardia.com)

Universitat Oberta de Catalunya. Vallès, Josep M.; Salvador, Martí (col·laborador). (2014). Mòdul 1. Societat, política, poder. Barcelona: FUOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Beltrán, Francisco. (2014). Guia de Lectura: Societat, política, poder. Barcelona: FUOC.

CNN. Ramos, Alejandra. (26 d’agost de 2022). En donde está prohibido, restringido o permitido el aborto en Estados Unidos. Disponible a:  https://cnnespanol.cnn.com/2022/08/26/aborto-en-estados-unidos-en-que-estados-esta-prohibido-limitado-o-permitido-y-legal-orix/. [Darrera consulta: 10 d’octubre de 2022].

Wikipedia. Caso Roe contra Wade. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Caso_Roe_contra_Wade, [Darrera consulta: 10 d’octubre de 2022}.

---

Resultat i observacions obtingudes al treball:

Hola Mireia,

Has començat aquesta assignatura realitzant una bona PAC com demostra la teva B. Cal que continuïs treballant per mantenir aquest bon nivell durant tot el curs.

Amb l’objectiu d’ajudar-te a millorar de cara a les properes PACs et recomano que et miris la proposta de solució per veure els errors o imprecisions que has realitzat i que et passo a comentar.

Activitat 1. Has respost de forma correcta a les 3 preguntes.

Activitat 2. No has entès el que es demanava en la primera pregunta. La resposta que realitzes és incorrecta. En la segona pregunta hi ha més elements en la dimensión estructural dels que expliques. Respons correctamente a la tercera pregunta.

Nota final obtinguda a la PAC1 per part de la professora col·laborador, Mònica Gelambí: B