Enunciat de la PAC

ACTIVITAT 1

El passat 3 d’abril Hongria va celebrar eleccions parlamentàries. Fidesz, el partit polític de l’actual primer ministre, Viktor Orban, va guanyar les eleccions amb el 53% dels vots. Aquesta còmoda victòria, que es tradueix en una majoria absoluta al parlament, permetrà a Orbán continuar governant el país. Per conèixer amb més detall les implicacions d’aquesta victòria i la trajectòria, sovint controvertida, d’aquesta figura política i del seu partit, llegeix atentament els fragments de l’article que et proposem del professor de Princeton Jan-Werner Müller, publicat a la revista Foreign Affairs, i del prestigiós setmanari The Economist, i respon a les següents preguntes tenint en compte els continguts teòrics del mòdul 2.

1. Quins aspectes de la democràcia —a partir del mínim comú denominador que presenta el mòdul— s’estarien posant en perill a Hongria? Justifica la teva resposta.

En primer lloc, pel que fa a l’accés a l’activitat política, si bé és tangible per a qualsevol ciutadà [la quantitat de partits opositors presentats en les darreres eleccions així ho demostren], es veu limitada per altres mecanismes de control que Viktor Orban s’ha encarregat de teixir al llarg dels seus mandats.

Orban fa ús d’estratègies que restringeixen aquest dret. Com posa de manifest l’article La victoria de Viktor Orban es un triunfo para el nacionalismo iliberal publicat per The Economist, la manipulació en les votacions tot persuadint a votants afins a altres opcions polítiques oferint-los diners a canvi del seu vot a favor de Fidesz, així com la modificació de lleis electorals a fi de permetre un turisme electoral que garanteixi la quantitat de vots necessaris per governar un territori [com apunta el mateix diari a l’atricle Cómo perduran los autócratas], són mecanismes que restringeixen les possibilitats d’accés a l’activitat política per part de l’oposició. En altres ocasions, campanyes conspiratòries davant el perill que pot suposar l’elecció d’un candidat de l’oposició, com és el cas de George Soros en què Orban al·ludint al perill que inundi el territori Hungarès de musulmans, han dificultat enormemet aquest accés a l’activitat política en igualtat de condicions.

Si bé, la designació electoral de les autoritats s’ha dut a terme respectant els principis democràtics de competició lliure i periòdica, la imparcialitat no queda garantida atès que els favors econòmics concedits als partidaris d’aquest polític desdibuixen aquest principi per una banda i, per l’altra, els mitjans de comunicació estan controlats i restringits a voluntat del Sr. Orban ometent o donant prioritat al contingut del partit.

En aquest sentit, si bé existeix una pluralitat de fonts d’informació assequibles a la ciutadania, aquestes majoritàriament estan sota el domini de Fidesz en tant que són propietat de persones afins al règim. La llibertat d’expressió i la crítica al govern és possible, però es veu limitada a l’autorització d’aquest en els canals d’informació públics i privats de més ressò [dominats per aquest poder polític] i a la poca repercussió en la resta de mitjans.

Finalment, la capacitat d’associació en organitzacions autònomes i intendents de les autoritats, queda sotmesa al control de l’Estat que a través d’auditories per la seva obligació de registre com a entitats finançades amb fons estrangers.

2. Sense negar la condició de democràcia d’Hongria, quines semblances trobaries en relació amb les característiques de les monocràcies?

Una de les primeres característiques de les monocràcies és la capacitat política decisiva en poques mans. En aquest punt, el règim liderat per Orban al llarg dels 4 mandats, ha anat desplegant diferents estratègies a fi de  garantir el seu poder davant la resta d’institucions. El control dels tribunals destituint persones que podien exercir una oposició a les seves intencions, nomenant al mateix temps persones favorables al partit; el control i monopoli dels mitjans de comunicació o les aliances amb altres actors de poder dins el sistema econòmic [entre d’altres] han donat lloc, progressivament, a dotar de major capacitat decisiva al règim.

En aquest sentit, el fet de situar persones “a dit” dins el sistema judicial, així com el control dels mitjans de comunicació a fi de fer ressò o d’ometre [com indicava a la pregunta anterior] la informació que aquesta organització política considera pertinent, són mostres evidents de priorització de l’interès del mateix grup davant les necessitats del conjunt de la ciutadania.

L’accés equitatiu als mitjans i recursos per part d’organitzacions polítiques contràries a Fidesz, per tant, han vist substancialment reduïdes les seves oportunitats en tant que la seva influència mediàtica ha quedat supeditada a la voluntat i interès per part del grup dominant.

3. En quina de les dues grans versions de l’estudi i anàlisi de la democràcia (instrumental versus substantiva) situaries els textos? Justifica la teva resposta.

Pel que fa a l’article La victoria de Viktor Orban es un triunfo para el nacionalismo iliberal, l’emmarcaria en una anàlisi instrumental de la situació, posant el focus del discurs en el procés que ha afavorit el resultat electoral comentat.

Aspectes com la dificultat de l’oposició en l’accés i presència als mitjans de comunicació de major influència al territori; la coalició entre els sis partits de l’oposició, Units per Hungria, en un intent de fer front al poder de Fidesz; l’opacitat en el sistema de votacions per part d’aquest últim, l’historial  fraudulent del règim d’Orban; o la modificació constitucional i la modelació dels tribunals a fi d’afavorir aquest mateix partit són algunes de les normes procedimentals analitzades en aquest article.

Pel que fa a l’article Cómo perduran los autócratas l’emmarcaria en una anàlisi substantiva.

En aquest cas, es fa una anàlisi de les diferents actuacions per part del govern, els mecanismes mitjançant els quals ha anat adquirint més poder: el control dels tribunals incorporant jutges afins al règim per tal d’evitar contradiccions en les Lleis promogudes per l’Estat; la manipulació i el control dels mitjans de comunicació; les campanyes institucionals enfocades a situar-se com a “salvador” davant “l’amenaça existencial de la nació”; les aliances amb actors amb gran poder adquisitiu dins la societat o la modificació de la constitució per al benefici s’analitzen en aquest article posant de relleu els resultats que aquestes actuacions han tingut dins la societat.

 

ACTIVITAT 2

El 6 de gener de 2021 vam ser testimonis de l’assalt al Capitoli del Estats Units. Durant algunes hores, partidaris del president sortint, Donald Trump, van irrompre a la seu del Congrés —en una clara amenaça a les institucions democràtiques del país— perquè no acceptaven la victòria electoral de Joe Biden. Tot i que Biden va prendre possessió del càrrec com a 46è president dels Estats Units, molts van concloure que la democràcia en aquest país estava en crisi i que calia reformar-la per garantir el seu bon funcionament. Un dels informes que es van publicar poc després de l’assalt al Capitoli fou el de la prestigiosa organització Freedom House, amb seu a Washington i més de 80 anys treballant per promoure la democràcia arreu del món. Llegiu atentament aquest Informe, que porta per títol ‘De la crisis a la reforma’. Una llamamiento para fortalecer la maltrecha democracia estadounidense’, i respon a les següents preguntes tenint en compte els continguts teòrics del mòdul 2.

1. Els principals problemes que —segons aquest informe— explicarien la crisi de la democràcia als Estats Units, coincidirien amb les senyals d’esgotament de la democràcia liberal dels anys 70? Justifica la teva resposta.

El primer element destacat per l’informe indica la “desigualtat de tracte per les persones de color” exercida per l’Estat i per la mateixa comunitat, factor estretament relacionat amb la dimensió social que va afavorir la crisi democràtica liberal dels anys 70. Les dificultats d’aquest col·lectiu en l’accés a recursos i serveis de primera necessitat com l’habitatge; la sanitat o el treball (entre d’altres), així com la limitació legal creixent en el dret a vot, fan trontollar alguns dels pilars del sistema democràtic. Un fet rellevant (l’assassinat de George Floyd l’any 2020) va desembocar a manifestacions per denunciar el tracte injust i discriminatori que la ciutadania de color ha rebut (i està rebent) des de fa anys en aquest país.

Al mateix temps podem trobar aquí una dimensió política [un dels factors d’esgotament democràtic liberal dels anys 70], ja que l’Estat és qui promou noves normatives i restriccions referents al sufragi, emparats per arguments econòmics o com a resposta preventiva davant el frau.

El segon element citat per l’informe, apunta “la influència indeguda” com a factor clau en aquesta crisi. El fet que els partits polítics siguin finançats per donants milionaris fa que, per una banda, l’accés a la política quedi restringida a aquells sectors de població amb capital suficient i, per l’altra, les polítiques dutes a terme quedin supeditades a la influència i interès per part d’aquests donants com a mesura per garantir la continuïtat del mateix grup polític que les impulsa.

En aquest punt de l’informe, hi trobem clarament una dimensió econòmica on què el capitalisme exerceix una influència directa sobre el sistema polític afectant, al seu torn, la dimensió política generant respostes als conflictes i necessitats socials supeditades al poder econòmic que sustenta els partits.

Aquest mateix punt al·ludeix alhora a la dimensió social, en tant que l’accés a la política queda supeditada al capital econòmic de l’individu qui, tenint present que la majoria dels membres del Congrés són milionaris, veurà restringida aquesta opció.

En el darrer element de l’informe es planteja la “polarització partidista”, punt en què podem trobar una dimensió clarament política atès que la confrontació entre ambdues propostes partidistes majoritàries (demòcrates i republicans) són la resposta de l’Estat per fer front als conflictes. La desconfiança generada entre ambdues opcions polítiques; junt amb la “influència indeguda” comentada al punt anterior, plantegen una dimensió social [altra vegada]  en la que les noves plataformes mediàtiques afavoreixen l’aparició de teories conspiratives, tal com subratlla l’informe.

2. Quina o quines de les promeses incomplertes de la democràcia que en el seu moment va identificar el filòsof polític, Norberto Bobbio, trobaries reflectides en l’informe de Freedom House?

Com a primera promesa incomplerta plantejada per Norberto Bobbio, podem identificar la influència que exerceixen els donants dins els grups polítics, en tant que les decisions per fer front als conflictes i necessitats socials queden supeditades a uns interessos econòmics. Alhora, el fet que aquests mateixos donants formin part del Congrés [on es prenen les decisions i es dicten les lleis], fa que el poder d’aquests individus o grups incrementi en tant que, ja no només tenen influència, sinó que tenen dret a vot dins l’organització. D’altra banda, el fet de formar part d’una agrupació política en la que impera una ideologia i uns valors compartits pel grup que dona sentit a l’existència del representant fan que, juntament amb les premisses del punt anterior, el representant polític no sigui sobirà de les seves pròpies decisions, mandat representatiu, sinó que aquestes quedin supeditades als acords, interessos i instruccions per part del grup del qual forma part, mandat imperatiu.

L’informe també posa de relleu una opacitat en el poder (segona promesa incomplerta). La prevaricació executiva exercida en el mandat de Trump, en què s’eliminen disposicions de Lleis que garantien drets socials de la ciutadania tot incorrent a noves desigualtats, o en què es generen nous sistemes per al finançament dels partits de manera dubtosament legal, afavoreixen la desconfiança de la població en el sistema suposadament democràtic. La poca transparència de l’Estat, sumat a la dubtosa legitimitat de certes decisions, provoquen una desafecció de ciutadana vers la política, fet que ens porta a la tercera promesa incomplerta, en la que, segons Bobbio, la democràcia no ha aconseguit estendre “l’amor a la cosa pública”.

3. L’informe de Freedom House apunta algunes recomanacions per superar les principals amenaces que ha d’afrontar la democràcia als Estats Units. En quina o en quines de les diferents línies d’interpretació —que revisen les relacions entre l’estat, la democràcia i l’esfera de les relacions socioeconòmiques— ubicaries aquestes recomanacions?

Pel que fa a la primera recomanació, podem identificar un corrent llibertari proposant millores en els mecanismes per garantir una igualtat de condicions a tots els ciutadans en relació al Dret a vot. Propostes com ampliar horaris i dies de votació, rescatar col·legis electorals que han estat tancats en els darrers anys, o restaurar el dret elidit a persones amb antecedents penals són algunes de les propostes per evitar el sistema d’exclusions que ha promogut l’actual sistema democràtic.

En el cas de la segona recomanació proposada, seria pròpia d’una interpretació crítica realista en tant que es reconeix i proposa reconduir la manca de transparència de l’Estat en el finançament de les campanyes electorals, així com l’augment del diàleg entre candidats i comitès d’acció política a partir de normatives que garanteixin aquesta transferència i compromís envers les necessitats i les possibles propostes. Assumeix el fet que els partits són finançats per fons privats i, davant aquesta realitat, suggereix limitar-ne les aportacions a fi d’evitar que els “interessos corporatius desplacin les necessitats dels votants individuals”.

En la tercera recomanació, la posició de les propostes pren un caire realista. Essent conscient que existeixen diferències socials entre els diferents districtes legislatius, i que l’organització d’aquests actualment queda supeditada a la voluntat política majoritària que en determina els límits en funció dels interessos del partit, planteja sistematitzar i regular normativament aquest àmbit per tal que els resultats electorals no siguin manipulats a favor d’interessos polítics.

---

Bibliografia

Fabra. Escribà-Folch, Albert. (2016: 121-140). El análisis de la política: Enfoques y Herramientas de la Ciencia Política. << Capítol 5: Los régimenes no democráticos>>. Barcelona: Huygens Editorial.

Müller, J. (2022). Foreign Affairs <<Cómo perduran los autócratas>>.

Repucci, S. (2021). Freedom House. <<Informe Especial 2021: De la crisis a la reforma. Un llamamiento para fortalecer la maltrecha democracia estadounidense>> [traducido del inglés].

Universitat Oberta de Catalunya. Vallès, Josep M. (2022). L’organització de la política. Barcelona: UOC.

---

Resultat i observacions obtingudes al treball:

Hola Mireia,

Moltes felicitats! Has fet una molt bona PAC!

En aquesta prova has demostrat haver entès correctament els conceptes treballats i saber-los aplicar a la pràctica.

Hi ha algun petit error, però has fer una feina excel·lent.

Continua amb aquest bon nivell!

Nota final obtinguda a la PAC1 per part de la professora col·laborador, Mònica Gelambí: A