Enunciat de la PAC

ACTIVITAT 1

El passat 10 de novembre Carlos Lesmes va presentar la seva dimissió com a president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espera la renovació dels seus membres des del mes de desembre del 2018, renovació que encara no s’ha produït. La Comissió Europea en el seu informe anual sobre la situació de l’Estat de dret a Espanya 2022 estableix aquesta situació de bloqueig com a preocupant.

Mira el vídeo del comunicat del president del Tribunal Suprem i del CGPJ, llegeix la primera part de l’informe sobre l’Estat de Dret a Espanya 2022 i els articles on s’explica la crisi del poder judicial i el procés de renovació del CGPJ. Tenint en compte la teoria que s’explica en el mòdul 3 respon les següents preguntes:

1. La situació actual del CGPJ assegura la independència dels jutges? Per respondre tingues en compte les vies que explica el mòdul 3 per assegurar la independència judicial.

La separació de poders que contempla la Constitució Espanyola, en la qual es delimiten les funcions; organització i normes que regulen les relacions entre el poder executiu, el legislatiu i el judicial, atorga a aquesta darrera una independència respecte les altres a fi de garantir la seva imparcialitat i la llibertat de la ciutadania.

Si bé podríem dir que aquesta independència havia estat garantida per un marge d’autogovern en què el poder judicial podia controlar el reclutament; la promoció; el règim de trasllats; la inspecció i la sanció -en cas necessari- tal com exposa Josep M. Vallès (2014:50), les condicions d’accés i promoció en casos com és ara la comissió de serveis o el nomenament de personal sota un nepotisme evident, han donat lloc a unes restriccions legislatives (Llei Orgànica 4/2021) amb l’objectiu de frenar pràctiques indegudes i buits legals en l’organització del Poder Judicial. En aquest sentit, podem afirmar una relació directa del poder legislatiu capaç de modelar l’organització del poder judicial.

La renovació del CGPJ es veu aturada des del 2018 fruit d’un incident en què es va posar en evidència una politització de la justícia en el moment de nomenar el nou president d’aquesta institució. Tal com comenta Anna Maria Pascual en un article publicat a el Publico.es (Radiografía de una cúpula judicial politizada, 28/08/2021), Ignacio Cosidó posava de manifest el poder que adquiria el PP amb el nomenament Manuel Marchena com a president del CGPJ atès que, com a simpatitzant del mateix partit polític, incrementava la seva influència en altres institucions rellevants dins el funcionament de l’executiu.

D’altra banda cal dir que, atès que des d’aquell moment el CGPJ es troba en funcions i que el nomenament dels alts càrrecs (President del Tribunal Suprem, Presidents de les Audències, Tribunals de Justícia i Audiència Nacional, President de Sala, Magistrats del Tribunal Suprem o Magistrats del Tribunal Constitucional) queden exclosos de l’àmbit competencial del Consell en aquesta situació, la seva independència en l’autogovern citat anteriorment queda supeditada a les decisions d’un poder executiu ineficaç.

Pel que fa al reclutament i promoció del personal judicial, la manca d’objectivitat en el nomenament de personal sota paràmetres d’afinitat política o de relació amb persones de rang superior, menystenint els mèrits o prestigi d’altres persones més adients per a ocupar càrrecs d’especial importància, ha provocat que la palesa influència política hagi deslegitimat la independència judicial que inicialment se li havia atorgat. El cas del nomenament de Miguel Pascual com a president del Tribunal Superior de Justícia de Murcia davant la candidatura de Pilar Alonso amb més mèrits i experiència, o de Concepció Expejel com a presidenta de la Sala del Penal de l’Audiència Nacional (malgrat haver estat separada de casos per la seva implicació en afers del Partit Popular), són alguns dels exemples citats per l’Anna Maria Pascual en l’article referit anteriorment.

Per últim, malgrat l’existència del CGPJ com a òrgan col·lectiu propi dels estats liberals democràtics, la funció del qual hauria de ser disminuir o eliminar tota interferència de l’executiu polític als tribunals (Vallès, Josep M. 2014:50), els temes comentats en aquesta pregunta posen de relleu que a la pràctica això no ha estat així.

2. Creus que la no renovació dels membres del CGPJ es pot considerar un exemple de “judicialització de la política”, tenint en compte l’explicació del mòdul? (justifica la teva resposta)

La judicialització de la política respon a la intervenció de jutges i tribunals en els acords i actuacions de l’executiu per donar resposta a desacords d’àmbit polític que haurien d’haver estat resolts en altres àmbits com pot ser el parlament (Vallès, Josep M. 2014: 51).

Si bé podríem trobar indicis d’aquesta pràctica en l’actuació per part del Sr. Lesmes, denunciant la situació a través dels mitjans de comunicació i dels òrgans amb més poder dins l’executiu, amb la finalitat que es retornin les competències que van ser retallades per la Llei Orgànica 4/2021, en aquest cas, la influència que s’exerceix és a la inversa en tant que és el poder polític el que interfereix en l’esfera judicial.

Per una banda, la designació dels magistrats necessaris al CGPJ es veu aturada per la manca d’acord on, com comenta Anna Maria Pascual a l’article El legado de Lesmes en el CGPJ: una cúpula conservadora para las próximas dos décadas y jueces alevines aupados a dedo (10/10/2022, Publico.es), membres de la cambra boicotegen el nou executiu del PSOE.

El mateix article posa en evidència la vinculació del Sr. Lesmes al PP, el qual nomena persones afins aquesta ideologia política en diferents òrgans judicials d’especial rellevància, deixant de banda criteris objectius on els mèrits deixen de ser claus per a la promoció del personal en determinats càrrecs.

Tanmateix, el nomenament en les comissions de servei posa novament en evidència uns interessos polítics o nepòtics. La manca de transparència denunciada per algunes institucions (Francisco de Vitoria (AJFV), Juezas y Jueces para la Democracia (JJpD)) i/o persones implicades en alguns d’aquests processos per a l’accés a aquests càrrecs, posen de manifest situacions on l’àmbit polític ha interferit directament en el nomenament de persones dins l’àmbit judicial, trencant així el principi d’independència entre ambdós poders. L’accés a comissions de servei de caràcter temporal, així com la lectura per part de jutges afins a la mateixa ideologia política davant les denúncies o reclamacions, han donat lloc a l’accés a alts càrrecs per part de persones amb capacitat i mèrit inferior a d’altres candidats.

En aquest sentit, la situació que es planteja en aquest conflicte trasllada la qüestió posant en evidència una situació de politització de la justícia.

3. De l’anàlisi que realitza la Comissió Europea en el seu informe sobre l’Estat de Dret a Espanya 2022 es possible afirmar, tenint en compte l’explicació del mòdul, que les funcions dels tribunals i la separació de poders estan en crisi? Justifica la teva resposta.

En l’informe presentat per la Comissió Europea s’analitzen varis factors que posen de relleu una separació de poders dèbil entre tribunals i executiu.

Per una banda, fa èmfasi en la manca de confiança que la població dóna al sistema judicial davant la fràgil independència entre ambdós sistemes.

En aquest sentit, el retard en la renovació del CGPJ ha provocat un decreixement en els efectius que el Tribunal Suprem té a disposició per abordar els casos que arriben als tribunals, amb el consegüent retard en la seva resolució. L’agilitat i funció dels tribunals en l’arbitratge davant les discrepàncies entre la ciutadania i la comunitat, per tant, es veu malmesa per una manca de consens entre el poder polític responsable de desencallar aquest tema.

Malgrat que el CGPJ proposa una modificació de la Llei (funció pròpia de l’àmbit executiu) per tal que puguin ser els mateixos jutges i magistrats qui escullin els vocals, d’acord amb les normes europees tal i com subratlla l’informe, aquesta és derogada per les Corts (provablement perquè això dotaria de més autonomia i poder al CGPJ i, per tant, major independència davant el poder polític).

Si bé existeixen normes en què un jutge o magistrat ha de notificar una adscripció temporal, l’informe descriu com aquests poden continuar adquirint antiguitat mentre ocupen càrrecs polítics, la qual cosa fa evident que els mecanismes que volen garantir una separació entre ambdós poders és ineficaç, posant en perill la independència i imparcialitat pròpies d’aquesta professió.

Les declaracions i crítiques per part de representants polítics vers als professionals dels tribunals, sumat a la visibilitat mediàtica i l’opinió pública que se’n desprèn, provoquen un enfrontament que, juntament amb la influència que aquest sistema exerceix sobre el sistema judicial, la coincidència temporal en els mandats (polític i judicial), el sistema de nomenament dels vocals del CGPJ, provoquen un enfrontament entre funcions, relacions i normes que posen en perill les funcions i autoritat entre ambdós poders.

 

Activitat 2

Cada estudiant ha de gravar un breu comentari en vídeo sobre el tema que es proposa a continuació i que està relacionat amb els continguts del mòdul 3.

El passat 4 de setembre Xile va rebutjar la nova Constitució en el referèndum que es va celebrar i on es va assolir una participació del 85% del cens. Aquesta nova Constitució és el resultat de la feina feta per la Convenció Constitucional que es va crear després dels resultats del referèndum del 2020, on, el 78% dels xilens que van votar en el referèndum van decidir que volien elaborar una nova Constitució, que reemplacés la Constitució del 1980, herència de Pinochet.

Realitza el teu comentari reflexionant al voltant d’aquests 4 temes tenint en compte el procés i contingut de la nova Constitució Xilena. Les preguntes que es plantegen volen ajudar-te a relacionar la teoria amb el cas pràctic que has d’analitzar.

1.- La Constitució com a regla única. El mòdul 3 planteja la gran importància de la Constitució per un Estat, relaciona aquesta importància amb la redacció d’una nova Constitució a Xile.

2.- Procés constitucional i estabilitat d’una Constitució. Tenint en compte el procés constitucional que s’ha produït a Xile durant la redacció d’aquesta nova Constitució es complien les condicions que explica el mòdul per assegurar l’estabilitat d’una Constitució?

3.- La distribució territorial del poder. Estat vs. Nació. Un dels temes que han generat polèmica es centren en la distribució territorial del poder a Xile, quina proposta realitzava la Constitució? Què vol dir que Xile es defineix com un Estat plurinacional?

4.- La distribució funcional del poder: els parlaments. Explica què implica el canvi que es proposa en la nova constitució en el poder legislatiu.

 

---

Bibliografia

Comissió Europea (2022). Informe sobre el Estado de Derecho en 2022. Capítulo sobre el poder judicial.

Vídeo del comunicat del president del Tribunal Suprem i del CGPJ (10/10/2022). Disponible a: https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Canal-Judicial/CGPJ/Video-del-comunicado-del-presidente-del-Tribunal-Supremo-y-del-CGPJ

Comissió Europea. (13/07/2022). Informe sobre el Estado de Derecho en 2022. Capítulo sobre la situación del Estado de Derecho en España. CE: Luxemburg.

Comunicación Poder Judicial: “El presidente del TS y del CGPJ formalizará mañana su renunciaal cargo”. Disponible a: https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/En-Portada/El-presidente-del-TS-y-del-CGPJ-formalizara-manana-su-renuncia-al-cargo-

Ontiveros, María. (2021). Control de los Tribunales. Disponible a: https://plataformaindependenciajudicial.es/2022/02/13/control-de-los-tribunales-de-maria-ontiveros-martin

Pascual, Ana María. (10/10/2022) “El legado de Lesmes en el CGPJ: una cúpula conservadora para las próximas dos décadas y jueces alevines aupados a dedo”. Publico.es. Disponible a: https://www.publico.es/politica/legado-lesmes-cgpj-cupula-conservadora-proximas-decadas-jueces-alevines-aupados-dedo.html

Pascual, Ana María. (28/08/2021) “Radiografía de una cúpula judicial politizada”. Publico.es. Disponible a: https://www.publico.es/politica/radiografia-cupula-judicial-politizada.html

Universitat Oberta de Catalunya. Beltrán, Francisco. (2021). La política estatal: components, institucions i distribució del poder. Guia de lectura. Barcelona: FUOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Vallès, Josep M.; Martí, Salvador. (2014). La política estatal: elements, institucions, formes de govern. Barcelona: FUOC.

---

Resultat i observacions obtingudes al treball:

Hola Mireia,

Et felicito perquè has fet una PAC molt bona, ja sigui en la seva part escrita com en el vídeo.

En les dues activitats demostres haver entès molt bé els conceptes i saber-los relacionar amb l’actualitat.

Bona feina!

Nota final obtinguda a la PAC1 per part de la professora col·laborador, Mònica Gelambí: A